Un sant extraordinari i ocult

El passat 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, el papa Francesc anunciava la celebració d’un any dedicat a sant Josep, recordant que fa 150 anys el beat Pius IX el va declarar Patró de l’Església Catòlica. Dedicarem alguns diumenges a glossar la seua figura, unint-nos així a aquesta celebració jubilar. Encara que els textos evangèlics l’esmenten en poques ocasions, per la qual cosa la seua figura queda oculta si la comparem amb altres personatges, ens ofereixen suficients dades per a comprendre la grandesa de la seua fe i la importància de la seua missió en la Història de la Salvació.

Als seus contemporanis, que segurament desconeixien els esdeveniments relatius a la concepció i el naixement de Jesús, la persona i la vida de Josep no els cridaria l’atenció. El veurien com un home just; com a bon pare de família, que cuidava de l’esposa i del fill, piadós i observant de la llei; un fuster honrat que vivia del seu treball. Per això la seua figura resulta propera a la majoria dels cristians que viuen la fe d’una manera discreta, sense cap afany de protagonisme, sense fer coses cridaneres i que passen desapercebuts. No és estrany que siga un sant tan estimat pel poble cristià i desperte tanta confiança en els creients senzills que, en els moments decisius i especialment en l’hora de la mort, s’encomanen a ell.

El fet d’estar en un segon pla, no significa que la seua tasca fóra secundària als ulls de Déu, que havia pensat en ell per a una missió única, complementària i en certa manera semblant a la que havia de realitzar Maria: ser l’espòs de la Mare del Senyor i assumir la responsabilitat de ser el seu pare humà. Va viure aquesta paternitat sense protagonisme, convertint la seua vocació a formar una família en una oblació sobrehumana i posant la seua capacitat d’estimar al servei de Maria i Jesús. Josep va viure una fe plena perquè tota la seua vida va ser una obediència de Déu.