‘TEMPLE’ és el títol del treball que donarà a conèixer i que es conforma de quatre temes sorprenents

dament, en 2019, un any fonamental per al seu propi esdevenir artístic perquè va ser quan va publicar els seus dos primers temes, «Desierto» i «Dice la abuela», amb els quals el seu nom va començar a ressonar.

Un camí

«La música sempre ha estat aquí, jo sempre he cantat, si bé és cert que mai m’havia posat a compondre», ens conta. Quan va assumir que no havia de ser una cosa en

Al públic que s’acosti a la sala simfònica del Auditori i Palau de Congressos el 6 de març — a les 20.00 hores— segur els arriba aquesta naturalitat i saber fer de María de la Flor. Gràcies al cicle «Un món de músiques» que organitza l’Institut Valencià de Cultura (IVC), serem partícips d’aquesta senzillesa i candidesa que demostra la madrilenya i que cobra vida en un treball que veurà a la llum el pròxim 2 d’abril i que es titularà TEMPLE.

En aquest treball trobem quatre cançons «molt senzilletes» que ha comptat amb la producció de Diego Galaz. En totes aquestes peces s’albira part d’aquest univers que ha anat creant a través de moltes «febres i obsessions». «M’han donat rampells de molts tipus de música», assenyala l’artista, confeccionant en tots aquests anys de vivències i experiències un recorregut que va des del folk escocès i anglès al folklore ladí, per exemple. María de la Flor ens parla de grups com Coetus, Liseo Parra, Xabier Díaz, Víctor Jara o Violeta Parra a Llatinoamèrica, Rodrigo Cuevas en el nord, María José Llergo... «Persones que han recuperat molt de folklore i han fet molt de folklore», adverteix, i tots ells fent ús d’un discurs personal, un llenguatge propi perquè, com diu ella mateixa, «nosaltres no recuperem el folklore com a antropòlegs, però sí que anem reproduint i revisant aquesta veu». En el seu cas, assegura que en tenir moltes i molt variades referències «una mica rares» estilísticament parlant —perquè mai s’ha tancat portes—, li agrada analitzar i indagar sobre els orígens d’unes certes músiques, veure les influències de cadascuna.

Del seu pròxim concert a Castelló comenta que està molt agraïda perquè, per a bé o per a mal, «jo vull que la gent escolti la meua música». Per a això, a més de la producció de Diego Galaz, s’ha envoltat d’un grup de músics excepcionals —«musicazos», diu ella— amb els quals el procés d’enregistrament va ser fluid i, sobretot, enriquidor.