Pels accessos a l’A-7

Ferrando*

Una de les reivindicacions històriques de les i els representants de Compromís a les diverses institucions, tant quan hem estat en govern com a l’oposició, ha sigut la gratuïtat de l’autopista AP-7. Una demanda que vam introduir i a la qual s’han sumat més tard altres partits, de vegades de refiló i per oportunisme polític, de la mateixa manera que ha passat amb la reclamació d’un finançament just per al

País Valencià. Però d’això podem parlar-ne en un altre moment.

El cas és que aquesta setmana, el ple de la Diputació en unanimitat hem reclamat al govern central que agilitze la realització dels accessos a l’A-7 en diverses poblacions de les nostres comarques. Accessos a municipis amb una alta densitat de tràfic i afluència constant de turistes que encara pateixen el disseny antic, amb sortides limitades i poc funcionals.

La ciutadania valenciana hem pagat vint vegades el cost d’aquesta carretera a l’empresa adjudicatària. Com a valencià i castellonenc m’he sentit estafat una i una altra vegada a l’hora de pagar injustament una via que ens connecta amb Europa. Però més tristor em produeix com a veí de Benicàssim. No han sigut poques les persones conegudes que han perdut la vida en un dels trams més perillosos a l’estat, l’N-340 al seu pas pel meu poble cap a Orpesa.

El 2019, el ministre Ábalos va anunciar la fi dels peatges, que es va fer efectiva en el 2020. Però encara som moltes les localitats, com Benicàssim, que seguim sense tindre un accés directe a l’autovia que millore la nostra connectivitat, així com la seguretat dels nostres veïns i veïnes.

Necessitem aquests accessos i no cessarem en reclamar-los, tal com vam fer amb l’alliberament dels peatges.