En déu anys l’àguila cuabarrada podria desaparéixer en Castelló
Aquest rapinyaire és considerat hui actualment com a vulnerable al catàleg de fauna amenaçada La causa principal de mortaldat és l’electrocució, però també són víctimes dels caçadors furtius
L’última dècada, la província de Castelló ha vist com la seua població d’àguiles cuabarrada s’ha reduït a la meitat. De les 28 parelles que hi havia identificades al llarg del territori ha desaparegut el 50%, segons les dades recollides per diferents entitats conservacionistes, com el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires Ecologistes en Acció de Vila-real (GER-EA).
La situació, com han denunciat recentment professionals mediambientals i associacions, és «molt alarmant» i la conclusió a la qual arriben, de mantenir-se aquesta tendència, és que en una dècada, a molt tardar, si no es prenen mesures de conservació i recuperació efectives, aquest rapinyaire desapareixerà de les muntanyes i boscos castellonencs.
El principal enemic d’aquestes aus --i d’altres rapinyaires-- són els tendits d’alta tensió. El 60% de les àguiles mor electrocutat.
Tant des de la Generalitat com des de l’empresa Iberdrola han explicat aquests dies en Mediterráneo quines són les intervencions que estan portant-se a terme per tal de modificar les torres de la llum per evitar eixa incidència. Per als conservacionistes, aquestes accions haurien de ser més àmplies i aplicar-se amb major urgència per ser tan efectives com seria necessari. Però també incideixen en la resta de les amenaces que afecten aquesta àguila.
Els caçadors furtius segueixen essent un problema, així com els enverinaments, que encara es produeixen. Com expliquen des de GER-EA, «hi ha qui pensa que els coloms i les perdius són pressa de les àguiles, i deixen algun exemplar mort amb verí per així acabar amb el depredador», sense parar-se a pensar en la gravetat que suposa per a la conservació d’un animal considerat actualment com a vulnerable en el Catàleg d’Espècies de Fauna Amenaçades de la Comunitat Valenciana.
Existeix una quarta causa comuna que contribueix a aquest preocupant descens dels exemplars: l’ofegament de les aus en bases de reg o contra incendis.
Entitats com el GER-EA han plantejat al govern autonòmic en més d’una ocasió quines serien les solucions a aquestes problemàtiques: per una banda, declarar a l’àguila cuabarrada com a espècie en perill d’extinció a Castelló, el que suposaria l’obligació d’implantar mesures de protecció més exhaustives i per tant, efectives.
També han demanat instal·lar rampes a les bases, de manera que si un rapinyaire cau a l’interior, puga sortir amb facilitat, i establir més mecanismes de vigilància, a banda de la tan demandada rectificació dels tendits elèctrics. D’aplicar aquestes mesures depén, per als conservacionistes, la supervivència d’una espècie.