A propòsit del Transbetxí

Este cap de setmana hauríem d’haver celebrat el Transbetxí, el ral·li de motocultors més singular i espectacular del món. Lamentablement, és la segona edició consecutiva que hem de suspendre, pel motiu que tots coneixem. Això significa que haurem d’esperar un temps més per poder celebrar l’anhelada i esperada edició número XXXII. Tot i això, hem tingut una excel·lent notícia: la cursa ha estat declarada per la Generalitat valenciana Festa d’Interés Turístic Autonòmic.

Han passat dos anys des de l’última vegada que vam sentir un motoret pels carrers, pel nostre terme. Però en l’Ajuntament no hem estat parats, ni molt menys. En Fitur 2020 vam exposar públicament què era el Transbetxí i vam sembrar la primera llavor per recollir, ara, els seus fruits. Per això, estem tots d’enhorabona, a pesar de les circumstàncies actuals.

Juntament amb el ral·li, en aquella edició també vam mostrar al públic el Sant Antoni Pop Festival, també a l’espera de poder commemorar el XV aniversari. Un certamen diferent als macroconcerts de hui en dia, però que sense dubte té el seu encant i el seu atractiu, gràcies al fet que durant unes hores es poden escoltar sons de garatge en un ambient immillorable. És, com dic, un altre dels endemismes que tenim a la localitat.

Estos esdeveniments tenen dues singularitats que s’han de remarcar. En primer lloc, el fet de ser actes molt especials i que, per tant, es diferencien de l’oferta més generalista. Però sobretot, cal subratllar que són dues propostes que sorgeixen i se sustenten sobre iniciatives particulars, de gent que estima el seu poble i s’esforça i treballa voluntàriament per aconseguir dur a terme estos projectes. I així, pedra a pedra, és com hem fet durant segles esta paret que es diu Betxí: amb l’esforç i sacrifici de cada un dels nostres veïns i veïnes en pro de la millora de la col·lectivitat.