Cases de part, el millor inici

Àlvaro*

Parlar d’urbanisme amb perspectiva de gènere provoca estranyesa quan no rebuig, com si no fos important. La perspectiva de gènere ens afecta més del que pensem: reflexionem en el part pel qual travessem moltes dones. Això de normal no és una intervenció ràpida ni molt menys... les dones passem als paritoris un dia o fins i tot dos en una camilla o potro quasi immòbils. Tot el contrari del que necessitem. Estem postrades en un espai mínim que anul·la el que el teu cos, i la criatura que portes dins, demanen. En un moment així, necessites seguretat, intimitat, poqueta llum, llibertat de moviment i un espai amable amb poc de soroll on agafar de la mà la parella perquè saps que a cada contracció estàs més a prop de tenir als braços la criatura a qui entregaràs la vida.

Però resulta que els paritoris foren dissenyats per arquitectes pensant en que els ginecòlegs tingueren fàcil treballar. La dona que havia de treure una criatura al món va quedar relegada. I per això des de Compromís volem un canvi i noves opcions. L’Associació de Comares ja fa temps que reivindica les cases de naixement, i també organitzacions com El parto es nuestro reclamen uns ambients que humanitzen el part sense deixar a banda ni per un moment la seguretat. I no és cosa d’altre món, comunitats veïnes ja gaudeixen d’estes instal·lacions on parir s’adapta a les necessitats de la dona.

Hem aconseguit que molts pobles de Castelló, Diputació inclosa, reivindiquen que tenim el millor hospital per fer possible la primera casa de parts pública valenciana, l’Hospital de la Plana, màxim quan en breu començaran obres de millora on es podria allotjar esta infraestructura. De fer-ho realitat, seria el començament d’una nova generació que vindrien al món tenint en compte les necessitats d’una societat més igualitària.