Del patriotisme a l’ultradreta

Llansola*

Fins no fa massa temps, els ciutadans i les ciutadanes del nostre país tenien vergonya de poder ser assenyalats com a homòfobs, xenòfobs o masclistes per les altres persones. Gairebé ningú reconeixia en obert, odiar persones pel simple fet de ser part d’un col·lectiu, tindre un país d’origen diferent o compartir unes idees oposades a les seues. Fins i tot, algunes persones començaven els seus comentaris amb un «Jo no sóc racista, però...» per justificar-se. Això, malauradament ja no passa.

El discurs de l’odi ha quallat entre una part de la població que ha passat de justificar-se a criminalitzar obertament certs col·lectius. Ara, a més, copien els seus líders ideològics i asseguren que qualsevol opinió és vàlida i respectable.

L’arribada de partits d’ultra dreta a les institucions està fent trontollar els ciments de la nostra democràcia i en els últims anys, els delictes d’odi i les discriminacions cap a les minories han augmentat de forma exponencial. Podríem dir, inclús, que aquesta violència s’ha normalitzat i, en alguns casos, se’n nega l’existència. Al País Valencià, volen acabar amb tot allò que no represente la grandesa d’Espanya.

La nostra llengua i la cultura pròpies els fan nosa. Fa tan sols uns dies, han aconseguit canviar el nom del carrer dedicat al lingüista i escriptor valencià, Enric Valor, a Mutxamel, per posar-li Avenida de España. L’extrema dreta és antivalenciana i els seus militants i simpatitzants van guanyant terreny, teixint la tela i difonent la seua «patranya», com diu Tesa. Per això, cal estar ben alerta perquè la història no es torne a repetir. Perquè ens ho juguem tot. I a Compromís ho tenim clar, el feixisme es combat amb democràcia.