El do d’intel·ligència

Benavent Vidal*

Entre els dons de l’Esperit Sant està el d’intel·ligència. Generalment pensem que les persones intel·ligents són aquelles que aprenen les coses amb facilitat i no necessiten fer un gran esforç per a comprendre-les. A primera vista, podríem pensar el mateix que del do de saviesa: més que un do ens pot semblar una qualitat d’algunes persones. Però no podem oblidar que els dons de l’Esperit són per a tots els batejats. Per això no els hem de confondre amb qualitats humanes.

En l’Evangeli trobem alguns passatges on veiem que els deixebles no entenen els ensenyaments o advertiments del Senyor: no capten en un primer moment el sentit de les paràboles i Jesús les ha d’explicar (Mt 13, 18 i ss; 36 i ss); no entenen els anuncis de la passió i discuteixen sobre el que els ha volgut dir en parlar de la seua resurrecció (Mc 9, 32; Lc 9 45; 18, 34); o interpreten d’una manera equivocada un advertiment sobre la necessitat de guardar-se del llevat dels fariseus i saduceus (Mt 16, 5-12). La causa d’aquesta dificultat per a entendre no està en el fet que els deixebles manquen de capacitats intel·lectuals o en que el Senyor parla d’una forma excessivament elevada per a ells, sinó en la «duresa de cor», en la resistència a configurar la pròpia vida des d’Ell.

Els deixebles no podran «entendre» els anuncis de la passió i la resurrecció si, mentre el Senyor els anuncia la seua mort i els explica la dinàmica de la seua vida, que no consisteix a ser servit sinó a servir i donar la vida en rescat per molts, estan discutint qui serà el més important en el Regne del Cel. Amb el do d’intel·ligència l’Esperit Sant ens obri a la comprensió de les paraules del Senyor, no només intel·lectual. Pot comprendre les paraules de Crist qui vol compartir els seus valors.

En aquest temps de Pasqua demanem a l’Esperit que ens concedeixi arribar a la intel·ligència del misteri de Crist, i a viure’l plenament per a poder ser els seus testimonis en el món.