L’11 de maig, al Museu de Belles Arts de Castelló, parlarà del seu últim treball, l’assaig ‘Frágiles’

neguda» obliga « el subjecte a frenar i a sostenir-se en els del costat». Som éssers socials, cal no oblidarho, per més que, d’algun temps ençà, es fomenti l’egoisme a ultrança i que observem que alguns consideren que tenen la potestat per a fer el que els vingui en gana.

El treball i nosaltres

Aquestes qüestions cobren especial rellevància en el treball. Remedios Zafra posa especial atenció a aquesta «nova cultura del treball immaterial» per a advertirnos i assenyalar-nos que «per a molts la vida transcorre aïllats enfront de les pantalles, esgotats, ansiosos, sobremedicats, descansant només per a tornar a treballar, afrontant l’existència com una carrera marcada pels terminis i els números», la qual cosa ens porta, a tots i cadascun de nosaltres, a la depressió i la fatiga existencial. «Les persones somiem amb un temps alliberador, en el qual el treball, si n’hi ha, no impliqui explotació ni s’apropiï de la totalitat de la vida», assenyala l’autora en les primeres pàgines d’aquest text que ha conformat com una espècie de carta, o de moltes cartes que són reflexions sobre aquesta vida-treball a la que ens hem acostumat, de la qual depenem, veient passar el temps, la vida, davant la nostra mirada absorta.

Zafra parla de mantenir viva la sensació de temporalitat, del desencantament, de la tranquil·la infelicitat, de la contenció i l’alleujament, de la precarietat, de la inestabilitat i de l’autoexplotació que tots —i més des de l’aparició de la pandèmia del covid-19 i del confinament— estem protagonitzant. I és que hem acceptat, amb una naturalitat esgarrifosa, aquest abús —que és un frau en tota regla— laboral. No resulta estrany, per tant, que la cordovesa parla de la pausa, de practicar la lentitud com a eina, de compartir consciència, de contagiar esperança, d’una transformació davant el que ja hem considerat habitual o un costum, de la no resignació —perquè el resignar-se es val de la por—, d’entendre els ancoratges de la pròpia vida, de parlar i escoltar, d’acompanyar i acompanyar-nos...

La tecnologia —en un cert sentit— i les noves versions de l’economia de mercat han generat, no n’hi ha dubte, aquesta «realitat» de pesar i malestar. De tot això, i més, parlarà Remedios Zafra aquest 11 de maig en el cicle Intercanvis. Club de cultura que promou l’Institut Valencià de Cultura en el Museu de Belles Arts de Castelló. Ella serà la tercera convidada d’aquesta nova iniciativa que finalitzarà el dia 19 amb el dissenyador i creatiu Javier Jaén. No s’ho perdin.