De Castelló a Europa
Potser, el títol que els propose hui els recorde al xim-pum-trac-a-trac de la Panderola, que anava de Castelló a Almassora. O, qui sap, a la millor la seua memòria els porta a aquell programa musical que emetia Canal 9 pels fabulosos anys noranta del passat segle, De Orihuela a la fama.
Bromes a part, al que em referisc realment és a les fites que aquesta setmana commemorem a la Diputació: el Dia de la Província i el Dia d’Europa. Dues dates que escenifiquen dues perspectives des de les quals configurem, expliquem i vivim la nostra identitat col·lectiva i que, després d’aquest annus horribilis, prenen més rellevància que mai.
En l’acte pel Dia d’Europa, el company Pau Ferrando, diputat d’Internacionalització, va al·ludir als valors de democràcia, llibertat i fraternitat i resiliència que emanen, entre d’altres, de l’esperit europeu i als quals s’ha incorporat el sentit de la sostenibilitat social i ambiental del Pacte Verd.
L’actitud de la ciutadania castellonenca al llarg del darrer any ha demostrat que, en efecte, som un poble resilient, però que part d’aquesta capacitat d’adaptació i superació resideix en la salut, mai millor dit, dels serveis públics.
Precisament, diumenge, pel Dia de la Província, la nostra Diputació atorgarà al personal sanitari l’Alta Distinció en reconeixement al seu paper en la primera línia de lluita contra la pandèmia. Amb aquest aplaudiment institucional traslladarem la nostra gratitud a tots i totes aquelles que tenen cura de nosaltres en aquestes extraordinàries circumstàncies.
Un mèrit pel qual també hauríem d’aplaudir a totes i tots els treballadors dels serveis bàsics sense els quals la catàstrofe hagués sigut del tot dramàtica. Em referisc al personal de neteja dels hospitals, al de les tendes d’alimentació i farmàcies, als xòfers de transport públic o al personal de recollida de residus, només per nomenar-ne alguns.
A aquestes persones els devem que l’Estat de Benestar s’haja mantingut ferm en una situació que mai haguérem imaginat ni desitjat viure. Caldria potser recordar que el personal dels serveis essencials als quals em referisc van estar sotmesos a molt de contacte i aglomeracions a l’inici de l’estat d’alarma i que, en eixes condicions, van evitar un col·lapse total.
Per això mateix, caldria que l’administració, ara governada per les esquerres, fera una tasca de reflexió i autocrítica, ja que sembla haver-se’n oblidat d’aquelles que ens atenien sense EPI ni cap mesura de seguretat quan el virus va començar a campar sense mirament. Resulta preocupant que hui en dia, després dels moments d’estrés que van patir i amb l’exposició que en segueixen tenint al contagi, no hagen sigut grups prioritaris en les llistes de vacunació.
De tot açò, les institucions i les i els representats públics hem de prendre nota, sens dubte. Des d’ací, a elles i ells, els fem extensible el reconeixement i seguim treballant perquè aquest es traduïsca en drets i garanties socials. Gràcies pel vostre treball.