Ni un pas enrere
Fa només 32 anys que l’OMS va deixar de considerar l’homosexualitat com una malaltia mental. 32 anys són pocs, però som molts i moltes els que hem nascut i crescut amb la percepció que els drets de les persones LGTBI són adquirits per la nostra mera existència i s’ha perdut el sentiment de necessitat de lluitar per mantindre’ls i ampliar-los.
No és casualitat que Espanya haja baixat cinc llocs en el rànquing anual Rainbow Europe que realitza la ILGA-Europe sobre la situació legal i política de les persones LGTBI en 49 països europeus. Els anys d’inacció del govern del Partit Popular de Mariano Rajoy en aquesta matèria, al costat de l’acomodament de part del col·lectiu, ens ha portat a veure com Espanya es quedava estancada en 2005.
L’emblanquiment de partits d’extrema dreta i l’auge de discursos d’odi que ens arriben des de les tribunes parlamentàries, legitimen a aquelles persones que no entenen que la diversitat de la nostra societat és un fet, que existeixen les persones diverses, les parelles diverses i les famílies diverses.
Els avanços en drets i polítiques LGTBI a Espanya sempre han vingut de la mà de governs socialistes; el matrimoni igualitari i l’establiment de la igualtat total en l’adopció de parelles del mateix
Els avanços en drets i polítiques LGTBI a Espanya sempre han vingut de la mà de governs socialistes
sexe, aprovats pel govern socialista de Zapatero, ens van situar a l’avantguarda dels drets LGTBI. I ara, amb un nou govern socialista, s’aprovaran dues lleis que faran que Espanya torne a ser un país referent en polítiques LGTBI.
La Llei Zerolo, d’igualtat de tracte i no discriminació, ja és una realitat. Una llei que penalitza les agressions i delictes d’odi i recull la reparació i dignificació de la víctima. I en pocs mesos veurem aprovada la Llei LGTBI i Trans que, entre moltes altres coses, prohibirà les teràpies de conversió i protegirà les víctimes de discriminació. Un avanç que és més que necessari.
CREANT AIXÍ UN mur legislatiu que frene la marea de xifres negatives que ens arriben en els últims temps. Amb un augment del 40% dels delictes d’odi, dels que la tercera causa d’agressió és l’orientació i identitat sexual, i una infradenuncia del 90% motivada per la vergonya, la por o la falta de confiança en les institucions. Són dades que han de fer-nos despertar d’una vegada i dir Ni Un Pas Enrere.