Creure sense haver vist

El Diumenge de Pasqua se’ns hi cridava a cercar allò que és de dalt; avui el llibre dels Fets dels Apòstols narra la vivència d’aquest ideal en la Comunitat primera de Jerusalem que, nascuda a Pentecosta, enceta el testimoniatge de la Bona Nova des de Jerusalem fins els límits més llunyans de la terra (Ac 1,5s).

Els germans eren constants a assistir a l‘ensenyament dels Apòstols, a posar en comú els seus béns, i a reunir-se per la Fracció del Pa i per a la pregària: aquest primer resum de la vida de la Comunitat de Jerusalem destaca la constància dels germans en viure fidelment quatre dimensions bàsiques de l’ésser cristià de tots els temps: a) escoltar i acollir l’ensenyament dels Apòstols, testimonis garantits del missatge i l’obra de Jesús; b) posar en comú els seus béns com a certificat de l’autèntica germanor; c) reunir-se per a la

Fracció del Pa que és el Memorial del Senyor; d) reunir-se per a la pregària comunitària que completa la praxi de la pregària individual.

L’evangeli d’avui narra l’aparició del Ressuscitat als deixebles el mateix diumenge quan eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Els relats evangèlics d’aparicions del Ressuscitat posen la cronologia al servei de la teologia.

«Si no ho veig, no m’ho crec», es diu sovint: sentència amb error conceptual de base. En realitat allò que es veu no és objecte de credibilitat i ja no cal ni cap creure-ho perquè es veu. L’objecte de la credibilitat és allò que o no es veu o no es veu clar, i malgrat això m’ho crec perquè me’n fio de qui m’ho diu. La clau del «creure» és aquell de qui me’n fio per creure-hi.

Feliços els qui creuran sense haver vist: La història de l’Església és la prova fefaent dels qui al llarg dels temps han arribat a creure en Crist Ressuscitat pel do immens de la gràcia de Déu i gràcies a què sí han vist i conegut «sants de la casa del costat» que vivien joiosos l’estil de vida de la primera Comunitat de Jerusalem.