Qüestionar per canviar
Una dita popular o parèmia afirma: «Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l’any». El contacte amb determinades actituds o persones fa que es contagien les seves limitacions o defectes. El passat espanyol, històric o no, ha estat com l’oli en l’aigua: si no el lleves, sempre sura.
La transició sols va suposar una llavada de cara que permetera presentar al nou nascut davant la societat espanyola i internacional amb un aspecte curiós, millorable però acceptable. Es feia necessari si el que es pretenia era posar al país dins de les normes de caire democràtic. Amb un exercici extraordinari de tolerància que no d’oblit, es va fer taula rasa del passat, i en un acte de submissió, possiblement necessària, es va acceptar mantenir en els seus llocs de poder a jutges, membres de les forces de seguretat, exercit i polítics reciclats de tota mena, tramoistes que mantingueren 39 anys llargs el teatre del dictador.
TOT VA SER pensat i fet, uns amb l’esperança de que les coses canviarien pel temps, i altres amb la creença que sols millorara l’aspecte, sense canviar res d’alló essencial. Alguna cosa ha canviat, és clar, però més per la inèrcia del temps i la pressió de la Unió Europea que per voluntats decidides. La progressió per a mudar i netejar actituds compatibles amb la democràcia, transformant les estructures de l’entarimat del teatre de la dictadura, es porta molt poc a poc a ritme de Yenka. Han passat 45 anys, i pot ser el moment de qüestionar. En aquest temps, personatges que no foren apartats dels llocs de poder o decisoris, deixaren rastres. Encara es noten massa els tics que deixaren: corrupció de polítics nous, incorruptibles pels pobres i polítics vells, eclèctics amb experiència; colps d’estat de militars i forces de seguretat de l’estat; imposicions autoritàries, com la bandera i la monarquia; incapacitat de resolució política dels conflictes nacionalistes; politització de la judicatura; manca de contrapesos en la judicatura; judicialització de la política; trames policials de corrupció, i droga; denuncies de tortures policials ; connivència o permissivitat política i judicial respecte l’elaboració policial de informes falsos o falsejats o investigacions prospectives, entre altres fets ho demostren. Es fa necessari que per la societat comencem a qüestionar tot alló que ens entrebanque avançar en la consecució d’una plena democràcia: en la administració, en la judicatura, en el repartiment de les carregues per mantenir un estat social de dret i unes institucions i poders de l’estat que en massa ocasions actuen contràriament als interessos ciutadans. Les coses no poden canviar si no es qüestionen.