El ressuscitat recupera deixebles
L’episodi dels deixebles d’Emmaús, exclusiu de Lluc, és la millor referència per un encontre amb el Ressuscitat. La situació inicial presenta uns que són anomenats deixebles però que de fet abandonen el lloc on els pertocaria romandre, Jerusalem, per anar a Emmaús, iniciant un procés dimissionari.
Justament el diumenge en què la dreta de Déu ha ressuscitat i glorificat Jesús de Natzaret, se n’anaven a Emmaús capficats en allò que abandonaven però no podien oblidar: conversaven entre ells comentant els incidents ocorreguts a Jerusalem. Davant la seva incoherència es fa plenament viva la coherència fidel del Mestre Jesús que surt a recuperar els seus. No són els d’Emmaús els qui troben el Ressuscitat sinó que és Ell el que surt al seu encontre.
El procés catequètic de Jesús per recuperar-los és modèlic. Mentre ells conversaven i discutien, amb tensió perquè no pot haver-hi pau amb els altres quan no la tenim dins el propi cor, Jesús mateix es posà a caminar amb ells: el Senyor, ara ja Ressuscitat, camina amb nosaltres com havia fet sempre gràcies a l’Encarnació.
En comptes de retreure’ls res, els diu: «De què discutiu tot caminant?» Pregunta respectuosa que fa brollar llur posat trist i provoca una pregunta d’estranyesa adreçada a Jesús: «Ets l’únic foraster que no saps el que ha passat a Jerusalem?»
Amb genial resposta-pregunta de Jesús: «Què?», provocant l’obertura de cor dels dos dimissionaris pels quals (segons confessen) Jesús de Natzaret «fou» un profeta poderós en obres i paraules, però ja no és. La manca de fe i d’esperança explica per què abandonen la Comunitat dels qui creuen i esperen en Jesús, qui llavors els exposà tots els llocs de les Escriptures que es referien a Ell profetitzant que la Passió és part integrant del seu camí messiànic.
Deixem-nos recuperar pel Ressuscitat a l’amor primer. Revisem-nos examinant quin motor de la nostra identitat cristiana el tenim una mica avariat o en desús.