L’anellament d’aus migratòries a Castelló dona fe del canvi climàtic
Espècies migratòries com l’oroneta comencen a establir-se perquè els hiverns ja no són tan durs Aus pròpies del nord d’Àfrica són cada vegada més habituals al nostre territori per la temperatura
Enfront dels negacionistes del canvi climàtic, els éssers vius, que no saben dels debats humans i només entenen de sobreviure, amb el seu comportament adverteixen que la modificació de les seues conductes és una constatació objectiva del fet que estem enfront una transformació a escala planetària que té tot a veure amb la pujada de les temperatures globals. Així ho acredita el treball científic, anònim i desinteressat però rellevant dels ornitòlegs, que amb l’anellament de les aus migratòries i la seua observació ofereixen una informació més que contrastada sobre eixa realitat.
Les espècies d’aus migratòries no només «arriben més d’hora i ixen més tard» després de la cria, sinó que a més, algunes, en grups reduïts, han començat a establirse «perquè no els compensa l’esforç físic i els riscos que han d’assumir per viatjar entre Àfrica i Europa, i han trobat ací un lloc òptim per a quedar-se, perquè els hiverns ja no són tan rigorosos», explica Pedro A. del Baño, biòleg, anellador i membre de la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO).
Cita com a exemple d’eixe fet a l’oroneta. S’ha comprovat com «xicotetes poblacions, en zones de costa del nostre territori ja no migren, s’han assentat», detalla, perquè troben temperatures adequades i l’aliment necessari.
Per part seua, Miguel Tirado, ornitòleg membre del Grup AU que desenvolupa la seua tasca investigadora a dues estacions d’esforç constant al Prat de Cabanes (Torreblanca) i Benicàssim, afirma que «aus típiques del nord d’Àfrica s’estan fent més abundants al nostre territori perquè estan trobant condicions en aquestes latituds molt paregudes a les d’allí» com seria el cas de l’oroneta cuarogenca o la falcia pàl·lida, les poblacions de les quals estan augmentant. Passa al contrari, segons esmenta, amb les espècies més nòrdiques, «que van desapareixent». Típiques de l’hivern, «cada vegada són més escasses», com el xoriguer o l’aguilot comú entre les rapinyaires, així com diferents espècies d’ànecs «que pràcticament ja no passen», concreta.
El sistema d’anellament és senzill i únic, i d’una importància documental indiscutible. Establert internacionalment, permet conéixer els cicles migratoris de les aus i compartir informació entre els diferents països. El que més crida l’atenció d’eixe treball constant és que al nostre país la major part de les vegades el fan persones voluntàries. Experts en la matèria, dediquen el seu temps lliure a estudiar el comportament de les aus per comprendre el món en el qual vivim i com afecten les accions humanes a la resta d’éssers vius.
Explica Miguel Tirado que, entre altres moltes raons i objectius, «l’anellament és important per a fer seguiment d’algunes espècies en perill d’extinció», com seria el cas d’una de les més amenaçades en l’actualitat, com és la xixarra d’aigua, que ha sigut vista aquest mes d’abril al Prat de Cabanes.
L’observació de les aus permet saber com està afectant l’escalfament global al comportament animal