Afanias, paga ja!
He de vindre de ben lluny tots els dies i no puc pagar-me la gasolina, no em queden estalvis, com ho faig?». «He esgotat els límits de les dues targetes de crèdit de la família, no sé com pagaré el proper rebut de llum i d’aigua de casa». «Estem anant a dinar a ca ma mare, jo i els meus dos xiquets, en casa no tinc més per desdejunar». «No puc ni portar els menuts a fer un passeig ni comprar-los cap joguet, és molt trist», «Em fa molta vergonya tornar a demanar-li altra volta diners a mon pare per poder omplir la nevera». «Imagina’t, els dos treballem ací, la hipoteca...». «Estic buscant altra feina que paguen… encara que siga en negre, no tinc un clau». «Estic malhumorada tot el dia, pensant quan podré tornar tot el que dec, perquè he anat demanant préstecs a amics i familiars... fins i tot els usuaris ho noten i pregunten què em passa». «No tinc l’ànima pels usuaris, que no tenen culpa de res, però estic emocionalment al límit, no puc més». «Ni Nadal, ni Magdalena, ni Pasqües... res, en casa sense eixir, ni un xavo per a gastar... les xiquetes, no ho entenen». «Ja vàrem haver de perdre una paga i mitja, i no fa tant, perquè l’entitat se sanejarà, pensant que era l’última vegada... i ara, altra vegada, a posar els diners que no tenim les treballadores, perquè se sustente l’entitat, és injust».
Això i més rebem les representants sindicals de CCOO en les reunions, les consultes, etc, el punt és insostenible: testimonis reals, amb la vergonya de classe que acompanya la situació de necessitat de sustent mínim bàsic, companys i companyes buscant feina en altres centres, en altres sectors, pluriocupats de caps de setmana, per aguantar, per no deixar desemparats als usuaris, companyes que estimen molt la seua professió, que posen per damunt de les seues pròpies necessitats personals i familiars, les necessitats de les usuàries, gent amb un cor massa gran, que no poden més.
Esta és la realitat en què viuen 140 famílies treballadores a l’entitat Afanias de Castelló des de fa, aquesta vegada, tres mesos i tres dies, quan ja l’any passat tingueren impagaments a final d’any, un mes, dos i la extra. Afanias és l’entitat referent al territori, i amb orgull porten les persones treballadores estar treballant allí. Ara bé, en els últims temps estan emprenyats per conflictivitat laboral. Tot i que les condicions del sector estan millorant, amb un conveni sectorial de Comunitat Autònoma modèlic, i enmig d’un profund trobament amb el sector públic, ja signat el passat mes de novembre, l’entitat no deixa de tindre una vegada i una altra impagaments a finals d’any.
Les companyes de CCOO no tenen prou informació financera --sovint ens remeten a les dades de la web-- i d’un plantejament més clar del pla de previsió de pagaments per part de l’entitat. A més, es reclama un plantejament comercial i de gestió de fons de finançament complementari. El 2026 quan tinga’m el pagament delegat per a tot el sector de diversitat funcional, serà un descans per a les treballadores de l’entitat, ja que passarà a pagar directament les nòmines l’administració autonòmica. Mentre, el personal no pot estar sense cobrar, amb el sobresalt cada mes per si cobrarà o no, amb una incertesa que afecta a la salut en el treball, tan necessària per a exercir les funcions imprescindibles de cuidar del nostres dependents. Cal cuidar de qui cuida. Des de CCOO tot el suport a les treballadores i treballadors d’Afanias en lluita. *Responsable d’ Educació privada del SI CCOO EDUCACIO Comarques del Nord