La irresponsabilitat d’un rei impune
La Constitució estableix que la persona del rei és inviolable, i no està subjecta a responsabilitat. El rei E --mèrit no en té cap-quan a l’eixida de Sanxenxo li preguntaren: «Majestat, va vostè a donar explicacions?» Ell va respondre: «Jo, explicacions, de què?». Hi ha una lògica: a les monedes, ja fa un temps, després del nom del sobirà, del títol de rei o cabdill,apareixia la llegenda «per la gràcia de Déu». Si aleshores és Déu qui l’ha elegit, a l’hora de la mort es a Déu a qui te que donar explicacions el dia en que se presente davant d’ell i no al poble que no l’ha elegit. També diu la Constitució que els actes del rei --sense especificar si son privats o en funció del seu càrrec-sempre deuen d’estar recolzats i referendats pel president del govern o ministres, per reconèixer la qualitat de irresponsabilitat del rei, i són responsables d’eixos actes els qui referenden. És una condició sense la qual, raonablement, no es pot mantindre la irresponsabilitat.
Pels actes no referendats, com ara els negocis privats, ha de pagar penyora. Ací a Espanya, els partits de dretes: Ciutadans, PP, Vox i també al PSOE, han paralitzat qualsevol investigació sobre els desconeguts negocis, empreses i comptes bancaris del rei. I l’alta judicatura i ha traduït la irresponsabilitat constitucional en impunitat general. Que la persona del rei és inviolable, ens iguala, totes les persones som inviolables , i que és un irresponsable ja fa temps que ho sabíem. Però això no implica que no haja de donar explicacions sobre els seus negocis privats.
FA UNS MESOS
va declarar una quantitat de milions d’ingressos que per negocis o donacions posteriors a la seua abdicació havia ocultat. Va pagar impostos per valor de cinc milions d’euros, suposadament per transferència. Algú va informar a qui tenia d’informar, que l’estaven investigant, i que alguna cosa hauria de pagar abans de començar l’expedient sancionador. D’eixa manera s’estalviaria sanció i interessos. Dels seixanta cinc milions de donació a la seua amiga Corinna Larsen, no consta que haja pagat res.
D’aquests fets, hi naixen alguns interrogants els quals mereixen una explicació: Des de quin compte i des de quin banc es van fer els pagaments? En quin banc estan o estaven els milions d’euros del negoci? Quines gestions els van produir? Supose que Hisenda, i per descomptat la part del govern del PSOE, sap on estan els diners, d’on s’han tret o qui els ha pagat. Així, puix, blanc i en botella. Vist el que s’ha vist, els governs des de 1978 són els responsables per col·laboració necessària en l’ocultació de la fortuna del rei, dels seus negocis, del frau a la hisenda pública, i de que la irresponsabilitat legal del rei s’haja tornat impunitat. Maquiavel afirmava que és molt mal exemple no complir la llei sobre tot per qui l’ha feta.