Foc i sabor de tradició en la multitudinària Xulla de Vila-real
Penyes i veïnat en general ixen al carrer en la nit més participativa Els millors amb el morter deixen el seu segell en el concurs d’allioli
Emoció i ganes de festa es van barrejar ahir a la vesprada i la nit. I és que les festes patronals, tant les actuals de Sant Pasqual com les de setembre en honor a la Mare de Déu de Gràcia, no serien el mateix sense la ja tradicional Nit de la Xulla, una celebració popular declarada d’interés provincial.
Des de primera hora del matí ja hi havia reserves d’espai per a poder fer al carrer les fogueres que, amb cura, van proporcionar les brases sobre les quals fer la popular torrà, bàsicament de carn de corder, però també de diferents embotits, com ara llonganisses o botifarres; i també cansalada o, fins i tot, hortalisses elaborades a la calor del foc. Els més puristes van gaudir de la Xulla a la manera tradicional, és a dir, elaborada al forn. És el cas de la penya La Merla. «Sense voler s’ajunta molta gent al casal (mig centenar són els membres del col·lectiu fester, a més dels invitats), per la qual cosa torrar la carn suposava un problema, especialment per a qui havia d’estar al capdavant de la torrà», explica José Pascual Colás, membre històric de La Merla i expresident de la Junta de Festes de Vilareal, en valorar el mètode triat.
CENTENARS DE FOGUERES // Amb tot, la gran majoria de penyes i grups d’amics i familiars van celebrar la Nit de la Xulla fent centenars de foguerades a peu de carrer, repartides per tota la ciutat però de manera més multitudinària en la zona centre. Unes foguerades que permetrien posteriorment cuinar carn i embotits.
Amb anterioritat, la plaça Major es va convertir, un volta més, en un gran obrador de Vila-real. Allí es va desenvolupar la cinquena edició del concurs d’elaboració d’allioli abans de la Xulla, en el qual es va deixar ben palés l’art dels participants per a fer aquesta salsa. El secret és voltar el morter a l’aire sense que caiguera l’allioli ni la maça clavada en ell.