L’ensurt de Galiza
Mai unes eleccions gallegues havien suscitat tanta expectació fora de les seues fronteres. La incertesa de la fotofinish de demà davant un BNG en ascens ha atret totes les mirades: aquell territori està a pocs escons d’un canvi històric que encete una transformació social. I amb la Xunta, està en risc la continuïtat de l’interinatge de Feijóo al capdavant del PP... En definitiva, gallecs i gallegues tenen demà a les mans encetar un nou rumb al seu país i, al mateix temps, donar un colp de puny al tauler geopolític de l’Estat. I davant d’això, un Feijóo en pànic ha decidit batasunitzar el final de la campanya i parlar de Bildu, de l’amnistia i de la imposició del gallec a les escoles. Els sona?
I és precisament eixa pugna de tu a tu entre les propostes ciutadanes d’un bloc sobiranista i d’esquerres front un bloc ultra i conservador que parla d’Otegui o Catalunya el que em crida l’atenció d’aquests comicis. Per l’èpica que té que un partit històricament xicotet lidere la victòria sobre Goliat; però sobretot, per l’enveja: ací, al País Valencià i a les nostres comarques, el relat de que «Espanya se rompe» es va imposar a les darreres eleccions enfront de les propostes sobre qualitat de vida i no ha deixat de ser la cançoneta que usa el PP-Vox dia a dia per amagar la seua manca de gestió.
Malgrat l’evident distància física i social que ens separa, les comarques de Castelló comparteixen amb Galícia alguns dels seus principals reptes: començant per la sequera, que Mazón negava fa quatre dies; passant pel despoblament rural i el repte de garantir drets i serveis a la seua població; seguint per la manca de resposta real del Govern autonòmic a les necessitats d’una indústria --ací la taulellera-en moments crítics i d’una agricultura que no alça el cap; continuant pel caos en els serveis públics com la sanitat, ací agreujat amb l’arribada del Partit Popular, o acabant per la manca eterna d’infraestructures viàries i ferroviàries.
Però allò en què més coincidim és que, davant de totes aquestes mancances de la gent, lluny de buscar solució, la resposta que rep la ciutadania del govern conservador és parlar de l’amnistia o Batasuna.
I pense la ciutadania en mereix més.
I per això, desitge que demà Galiza done una lliçó.
*Portaveu de Compromís a la Diputació