La cinteta del 24
No crec que cap persona nascuda a Castelló dubte de la importància de les festes de la Magdalena per a la vida social de la ciutat. Això, el temps festiu, encara que no ho pensem de forma habitual, és una de les constants universals arreu del món. La festa principal d’un poble o d’un país mostra una part del caràcter de la col·lectivitat que el crea.
Ara ja fa un temps que no participe en aquestes festes. Els anys, interessos diferents, el soroll... tot això m’ha fet allunyar-me. Però considere que per a molta gent, moltíssima, d’aquesta ciutat la festa és un esdeveniment principal. Per varies i diferents raons: per economia, per oci, per sentiment... poc importa. I crec que és una cosa bona.
El fet és que aquests dies arrere, amb un temps radiant, tot tenia ja l’aire de la proximitat festiva. L’airet suau, el sol , i un cel pintat de núvols discrets fa pensar en primavera i, lògicament, en la Magdalena a la gent que som d’ací.
Ara, el diari Mediterráneo ha regalat la cinteta, verda, com correspon, de la festa. Cinta que, d’una manera o una altra portarà molta gent com una senyal festiva. I, lògicament, també com una mostra d’identitat. Dur-la serà una forma de dir-se local, incorporat a l’esperit festiu que acompanyarà la gent durant aquests dies.
ARREU DEL MÓN
aquestes senyals identificadores serveixen per saber qui és d’un lloc i qui no ho és.
El repte, en una societat com la nostra, que fa dos dies era totalment homogènia en termes culturals, socials i religiosos, és que aquests temps de festa siguen alguna cosa més que de menjar, beure i participar en tants actes com hi han programats.
Seria una molt bona senyal que la cinteta del 2024 , que simbolitza d’alguna manera la festa major de la ciutat, i una forma de ser, esdevinguera una dinàmica per incloure tanta gent que, encara que no ha nascut ací, es puga sentir inclosa.
He sentit dir més d’una vegada que la gent de Castelló som tancats, que costa integrar-se en la nostra societat. Possiblement n’hi ha una part de veritat. Una veritat dual però. Els nous vinguts han de fer també un esforç per unir-se a les formes pròpies nostres. L’intent ha d’arribar per les dos parts.
A LA LLARGA
aquesta serà una societat diversa a la que ha estat. Ja ho és. Però per a que tinguem harmonia, benestar social i un entorn quotidià amable caldrà que també els nous habitants duguen la cinta de les festes. Certament no és una qüestió d’un trosset de tela. Haurà de ser una actitud continuada per part de les diferents parts implicades.
Sense eixa simbiosi es viurà malament. I la festa és una bona ocasió per a la camaraderia, l’encontre, la unió social entre menjarots i rialles.