‘Entre lledoners’ torna a triomfar 25 anys després
L’obra va omplir el Teatre del Raval en la seua reestrena el dilluns passat
Virgínia Porcar va dirigir una adapatació del drama castelloner més àgil i cómica
La reestrena del drama Entre lledoners, de Rafael Lloret Teruel, dilluns passat al Teatre del Raval de Castelló, va ser tot un èxit. L’obra teatral, estrenada el 6 de maig de 1999, fa quasi vint-i-cinc anys, és una versió lliure de la història de la troballa de la imatge del Lledó al segle XIV. La primera funció es va realitzar al gran teatre del col·legi de la Consolació, mentre que ara el Teatre del Raval es va omplir, sense quasi publicitat, encara que molt de públic potencial no ha sabut de la reposició.
L’obra de Lloret presenta uns drames evocats al Castelló medieval, amb molt bon coneixement dels recursos teatrals. En un temps de sequera i epidèmia, assistim a la malaltia i a la curació miraculosa d’Isabel, la filla de Perot de Granyana i de Magdalena, fet atribuït a la imatge trobada de la Mare de Déu del Lledó.
Com a conseqüència, la família de Perot, acusada de bruixeria per enveges i mals desitjos, ha de patir un procés judicial, presidit pel famós inquisidor Nicolau Eimeric. El llaurador i la seua família troben com a defensor un jove dominicà de València, Vicent Ferrer, de pas per Castelló camí de Tolosa. La brillant oratòria del frare Ferrer salvarà la família de les injustes acusacions.
BALANÇ En aquesta segona representació d’Entre lledoners, de Perot va fer Rafael Lloret Porcar, com a Magdalena vam gaudir amb Sara Lloret, el seu fill Pasqual el va assumir Pau Bellmunt Lloret, la filla
Isabel cobrava vida per Laura Fuertes Lloret, mentre que Laia Bellmunt Lloret va representar Soraia, l’amiga jueva de la família. Del grup protagonista, a més de la qualitat de Rafael i Sara Lloret, cal destacar l’actuació dels joveníssims comediants del grup Tragapinyols, Laia, Laura i Pau. En la trama de l’obra, l’autor va donar molta importància als personatges joves, i per exemple les evolucions d’una figura com Pasqual són potser més rellevants que les del mateix Perot. Com en l’estrena del 1999, a més dels components de Tragapinyols, cal destacar la
participació de membres d’uns altres grups teatrals de Castelló. Ens referim a Maria Dolors Falomir i a Carlos Lleó, de l’Armelar, molt bons en moments de comèdia; a Juan Antonio Castell, en el difícil personatge d’acusador de Roger Casaforta; a Joan Prades, en el paper del llaurador Francesc Borràs; a Rafael Domènech, com a fra Nicolau Eimeric; a Marc Aparici com a jutge eclesiàstic; a Vicent Rubio com a metge; i a Carlos Renau, en el paper de mossén Pere Pons, rector de la parròquia. La figura clau de Vicent Ferrer va ser representada per José Manuel Roman, i Vi
cent Collado va fer de justícia, en aquest cas igual que en l’estrena. En l’entreacte, fent de joglars, el cantant Carles Porcar i el guitarrista Antoni Porcar van estrenar una cançó sobre la història de la troballa de la Lledonera.
El nou muntatge d’Entre lledoners és un èxit artístic, fruit de la voluntat i del talent dels actors, actrius i músics de Castelló. Sota la direcció d’una dama del teatre com Virgínia Porcar, s’han eliminat alguns personatges i textos, i sens dubte l’obra guanya agilitat. Llàstima no tindre més espectadors per la falta de promoció oficial.