Reformem la justícia

Ahir, dilluns 29 d’abril de 2024, Pedro Sánchez, va anunciar que seguia al capdavant de la presidència del Gobierno, després d’estar cinc dies reflexionant sobre si «merecía la pena todo esto». I jo em pregunte si aquesta reflexió que ha fet i els actes que ha pres pagaran la pena, en termes democràtics, o serà, una volta més, una mà d’envit d’un hàbil jugador de pòquer.

El mateix dimecres que va eixir en premsa que la denúncia que havia interposat el pseudosindicat ultradretà Manos Limpias havia estat acceptada per un jutge, Gabriel Rufián va preguntar a Sánchez, en seu parlamentària, si seguia confiant en la justícia espanyola i ell va respondre que «a pesar de todo, sigo creyendo en la justicia». I ací està el quid de la qüestió.

Açò que ara viu el PSOE no és nou per a Compromís. El cas contra Mònica Oltra (un muntatge de lawfare de manual) es va executar per a destruir, no sols a ella, sinó a tot un moviment ideològic que al poder mediàtic, econòmic i jurídic de la dreta i la ultradreta espanyola els molesta, pel simple fet que va contra els seus interessos.

I fent hemeroteca trobem altres exemples com Vicky Rosell, Alberto Rodríguez, Pablo Iglesias o els moviments independentistes catalans on, fins i tot, han arribat a acusar-los de delictes de terrorisme.

El debat que s’ha d’obrir ara és: s’ha de reformar la justícia espanyola? Crec que sí. La justícia va passar de ser franquista una nit a alçar-se democràtica el matí següent. Els governs del PSOE de l’època no van tindre la valentia de netejar la judicatura i ara, en paguem les conseqüències.

El socialisme espanyol ha d’entendre que quan al poder no els convé, el seu partit passa a ser un enemic a abatre, com la resta. Benvingut el PSOE si per fi ha obert els ulls.