Elogi a Forcadell

Sembla que el fiscal general ha quedat molt satisfet amb les declaracions dels membres de la Mesa del Parlament, sobretot de la presidenta Forcadell, acceptant el 155 i deixant la DUI com un acte simbòlic. Ja hi ha qui els titlla de traïdors i de covards. ¿De veritat són tan innocents?, ¿des de quan té valor una declaració feta sota coacció? Perquè no oblidem que si no deien el que el jutge volia sentir, anaven de dret a la presó. Si et tenen agafat pel ganyot i no et deixen anar fins que no reneguis de les teves conviccions, mantenir-te ferm pot ser un acte heroic, però és un sacrifici inútil. Els nostres polítics ens fan més falta al carrer que a la presó, i en les circumstàncies actuals hem de ser pràctics. Hi ha diversos exemples en la història de personatges que, posats en una situació similar, han preferit ser pragmàtics a herois. Com Galileo, l’astrònom que va descobrir que la Terra gira al voltant del Sol i no al revés, teoria contrària a l’oficial de l’Església. Davant la disjuntiva de retractar-se o anar a la foguera, Galileo ho va tenir clar. Davant la Inquisició va renegar de les seves teories. En aparença. Perquè en veu baixa va perseverar amb «E pur si muove».