L’Espanya de la raó no existeix

¿ Per què no ha reeixit la proclamació republicana feta des del Parlament? El meu punt de vista. El règim de la transició va representar políticament fer renunciar Catalunya a la raó, que va ser substituïda per idees polítiques amb suposats requeriments propis. Raó cedida a Espanya i ampliació del poder preexistent, que s’afegeix a una altra continuada cessió i/o renúncia, aquesta en l’ordre de la riquesa amb el mateix destí secular, i que fan també València i Mallorca.

I així, el periòdic madrileny de la transició assegura que Espanya és el mateix ordre natural, la raó al marge d’ideologies, que els fenòmens li són superficials. I que Catalunya necessita d’aquest país l’aprovació del poder, ara ampliat i amb els seus recursos cedits. Però quan un fenomen polític ha qüestionat la peculiar relació amb Espanya per part d’alguns catalans amb bona fe i coratge, proposant el diàleg, l’Espanya de la raó d’aquell diari ha resultat ser una il·lusió i ha emergit la realitat, que són les conegudes idees del poder de sempre.

Espanya acumula hostilitat per la necessitat de mantenir privilegis i per creure’s en la raó, i una república catalana proclamada no seria viable actualment pel sol fet, per exemple, del gran pressupost de defensa necessari. Rebaixar aquella hostilitat retallant privilegis, recuperant raó i disponibilitat material per part de Catalunya, reconstruint-la i guanyant sobirania és un projecte a mitjà termini que només pot recolzar-se en la realitat de tots els sectors que constitueixen l’economia i societat catalanes, i no en idees ni illusions.