Estudiants de l’institut
De Cassà de la Selva recuperen la memòria musical dels avis del geriàtric per a l’arxiu digital Càntut
El festival Càntut celebra aquest cap de setmana la seva segona edició a Cassà de la Selva, però durant l’any que ha transcorregut des de la seva estrena, el novembre del 2016, han passat moltes coses que conviden a creure que no estem davant d’un altre esdeveniment musical que neix i s’esvaeix al cap de tres dies, sinó que té intenció de crear pòsit. No podia ser d’una altra manera, tractant-se d’un certamen de cançó tradicional amb l’essència, precisament, de preservar la tradició oral del territori.
Durant el curs passat, els 16 alumnes de l’assignatura optativa de música de l’institut de Cassà de la Selva van visitar la residència geriàtrica Sant Josep del mateix poble. El pla era, tal com fan els etnomusicòlegs, asseure’s amb els avis i convidar-los a recordar i entonar cançons de la seva infància. «Als alumnes ja els motivava sortir de classe i anar al geriàtric. El que no veien tan clar era com animar la gent gran a cantar cançons que ells ni sabien que existien», explica la professora de música Núria Hernández. «Als xavals, tot això els queda molt lluny. Per a ells no hi ha vida més enllà de Flaix FM i Ràdio Flaixbac», afegeix la professora.
Tot i així, el projecte A la manera dels folkloristes que va proposar Albert Masip, director del Càntut, ha sigut un èxit en diversos i inesperats sentits. Durant el curs passat, un homne gran de Llagostera els va cantar un vers diferent dels ja coneguts de La presó de Lleida, i aquesta mateixa setmana, en una última visita, la senyora Ramona de Cassà de la Selva va entonar una cançó infantil de la qual, segons sembla, tampoc hi ha constància. Comença així: «Teret teret teret, ara passa el cavallet...» Caldrà consultar els arxius i confirmar si estem davant d’una gran troballa o no.
No tota la feina dels caçadors de cançons consisteix a descobrir versos i tonades noves. A vegades també és important trobar persones que recordin cançons de les quals es té poca informació. Constatar que una altra persona coneix la mateixa cançó a desenes de quilòmetres d’on es va localitzar per primera vegada tam- bé és valuós. Tot plegat permet assentar millor el material arxivat i a això va contribuir també l’alumnat de quart d’ESO.
Però més enllà d’aquest exercici d’acostament a la tradició oral local i d’investigació musical, Núria Hernández es felicita d’altres èxits paral·lels. «Tenim alumnes de pares immigrants, nascuts ja aquí, pe- rò de famílies gambianes, marroquines i romaneses, que no han viscut aquest repertori tradicional i aquesta iniciativa els ha permès conèixer-lo», valora. Intueix també que als seus alumnes «els ha satisfet molt l’aspecte humà i pot ser que algun acabi anant de voluntari al geriàtric», apunta.
El festival a Can Trinxeria
Avui, a l’edifici de Can Trinxeria de Cassà, el festival acollirà la presentació del material que els alumnes van registrar amb els seus mòbils i les dades dels quals han anat sistematitzant a les fitxes de l’arxiu de Càntut. Com que l’acte se celebrarà a mitja tarda, alguns avis sortiran del geriàtric per assistir a la presentació. Així seran espectadors i protagonistes de l’esdeveniment. Una cosa semblant passarà amb els joves en el concert de Quico el Célio, el Mut i el Noi de Ferreries de demà, ja que hi participaran els alumnes de l’institut i també els del col·legi Puig d’Arques.
La música tradicional és un espai on la participació del públic és gairebé imprescindible. I el públic del festival Càntut podrà ser espectador actiu aquest cap de setmana en molts espectacles, ja que hi haurà vermuts cantats a la plaça, un recital itinerant d’una coral i una sessió de corrandes. També hi haurà concerts d’un format més convencional, com els de Roger Mas, Urbàlia Rurana, Joana Gomila, Carles Belda amb La Portàtil FM, Miquel Gil amb Pep Gimeno Botifarra i Quico el Célio, el Mut i el Noi de Ferreries.
La investigació es presenta aquest cap de setmana amb recitals de Quico el Célio i Roger Mas