El llenguatge del Barça

acomodava damunt la pilota i es fregava rítmicament les mans per treure’s el fred matinal, a la vegada que dibuixava un somriure. Era el moment que tant esperava. Estava a punt de començar el rondo de cada matí, aquell exercici que va implantar Johan Cruyff, convertit ara, amb el pas del temps, en la bíblia futbolística del Barça. De vegades, a la vella Masia, ja derruïda com a camp d’entrenament. De vegades, al mateix Camp Nou. Cruyff o Déu, així l’anomenaven els jugadors del Dream Team perquè mai s’equivocava, començava a treballar.

«Aquest és el meu despatx», deia assegut sobre una pilota per analitzar el rondo que va portar de l’Holanda del futbol total que va enlluernar a la dècada dels 70. Al seu despatx podia fins i tot, tancant els ulls, saber si els seus nanos ho feien bé. El so de la pilota –tac, tac, tac– és la millor

El club homenatja el rondo, l’exercici bàsic sobre el qual ha edificat el seu exitós estil dels últims 30 anys

i, a la vegada, la pitjor prova de qualitat. Si la pilota vola al ritme d’un toc, no hi ha errors i en brolla una música celestial per al tècnic. «Bien jugao, bien jugao...», solia exclamar Johan quan assistia a un rondo ben fet. Un rondo com Déu mana.

ATAC I DEFENSA Però, en realitat, ¿què és el rondo? És un petit cercle de jugadors passant-se la pilota, transformat en un tresor que s’ha de protegir i mimar per evitar que un o dos futbolistes, situats al centre, els la robin. Sembla simple, però és l’essència del futbol. No existeix un manual escrit del rondo, per més que el Barça hagi dut a terme aquesta mateixa setmana un homenatge a aquest exercici que va canviar la mirada del club i el va dotar d’un estil tan reconeixible que tothom ha acabat imitant. Així ho proven aquelles cues de clubs de tot el món a la porta de La Masia per conèixer el secret de l’elixir màgic o el pelegrinatge dels missioners del rondo per tot el planeta