Gols a cegues
LA SELECCIÓ CATALANA DE GOLBOL, masculina i femenina, disputa el cap de setmana el torneig internacional Ciutat de Barcelona
No veuen res però saben perfectament on llancen la pilota. Ho sap el que tira i també el que espera a l’altre costat del camp, tens com una planxa d’acer, amb el repte d’aturar la pilota, d’1,25 quilos de pes, que arriba a tota velocitat. L’impacte fa molt de mal, per descomptat, però encara fa més mal que et marquin un gol.
Ho saben bé els integrants de la selecció catalana masculina i femenina de golbol, que fa dies que estan preparant la seva participació en el primer torneig internacional Ciutat de Barcelona, competició que, organitzada per la Federació Catalana d’Esports per a Cecs (amb el suport de l’ONCE i l’ajuntament), va començar ahir i finalitza demà. El campionat, en què participen Cantàbria, Alemanya, Algèria i Catalunya, en la modalitat masculina, i Bèlgica, Hongria, Aragó i Catalunya, en la femenina, se celebra a la delegació de l’ONCE de la capital catalana (carrer Sepúlveda, 1).
«Fa dies que ens estem entrenant amb intensitat perquè volem fer una bona competició davant de rivals de gran nivell», explica David Huguet, seleccionador català i, des de fa anys, un dels principals precursors del golbol a Espanya, un esport per a cecs i discapacitats visuals que es juga amb un antifaç per impedir que vegi res el que té una mica de visió, per petita que sigui.
Cada equip està format per cinc o sis jugadors, però només tres poden estar al terreny de joc, una pista de 18 metres de llarg per 9 d’ample, espai que ocupa la porteria, sens dubte, la més gran de tots els esports.
Silenci, es juga
Però malgrat l’amplitud de la meta, marcar no és gens fàcil. I és que els equips s’esforcen per defensar-la amb dents i ungles i evitar que la pilota travessi la línia de gol. La pilota porta cascavells a l’interior perquè els jugadors puguin saber per on arribarà el xut, i per això és impres- cindible jugar en absolut silenci, igual que al tennis. Això sí, quan entra la pilota, els decibels es desboquen. És l’emoció de fer un gol, encara que sigui a cegues.
«Crec que soc millor llançador que defensor, encara que també m’agrada parar les pilotes que venen amb força», explica Félix Vargas, una de les figures emergents del golbol que juga al Chamartín, a Primera Divisió. Vargas, l’especialitat del qual és llançar després de fer un gir de 360 graus sobre si mateix per agafar més potència (alguns mesuraments han arribat a calcular llançaments a una velocitat de sis metres per segon), explica que quan entres fred a la pista i reps una pilotada, «notes l’escalfor de la pilota». Abans de perdre visió, jugava a bàsquet a l’Akasvayu de Girona. «També vaig provar l’atletisme i el llançament de pes, però m’avorreixen els esports individuals. Per això disfruto amb el golbol», afegeix Vargas, esperançat que l’equip estigui en el seu millor nivell davant de potències com Alemanya, subcampiona d’Europa, i Algèria, participant en els Jocs Paralímpics del Brasil.
Un dels més veterans és Miguel Ángel Alonso, Miki per a tots, que fa 17 anys que practica aquest esport. «És molt important no perdre la concentració durant el partit per saber en tot moment on és la pilota», explica aquest jugador del Barcelona, de Primera, al qual li agrada llançar ras, encara que últimament s’aposta també pel xut amb bot. «A mi no m’agrada, però llançar botant implica més dificultat a l’hora de parar la pilota».
Joan Bestard, en canvi, és defen-