Bon Nadal, o no
Aquest any el calendari és infernal i no pinta gens bé. Veurem si ens sobreposem a les adversitats
No m’agrada el Nadal i aquest encara m’agradarà menys. Serà un Nadal electoral. El calendari és infernal. No augura res de bo. La incertesa i volatilitat d’aquests dies em fa plantejar moltes preguntes. ¿Com hi arribarem? ¿Com el passaran les famílies dels presos polítics? ¿Els tindran a casa? Tant de bo que sí. I nosaltres, ¿com l’hem de celebrar? ¿Com si fos un Nadal qualsevol? ¿Els pessebres han d’incloure missatges reivindicatius? ¿El Pare Noel i els Reis escaladors de balcons tindran lloc entre tanta bandera i pancarta? ¿Hem de fer una treva? ¿Ens hem d’esforçar a somriure més que mai?
La prèvia del que ens espera està marcada pel puzle sobre les llistes electorals, pel trencament entre Barcelona en Comú i el PSC a l’Ajuntament de Barcelona i per la galleda d’aigua freda que ha suposat el fracàs de la candidatura de Barcelona a seu de l’Agència Europea del Medicament. La campanya per les eleccions començarà en ple pont de desembre i amb una manifestació a Brussel·les. Els primers mítings els escoltarem en ple debat sobre si el dia de la Constitució és laborable a Catalunya o no, i els primers preparatius nadalencs tindran com a banda sonora els retrets polítics. I, enmig d’això, potser haurem de compatibilitzar protestes amb compres de Nadal, cosa que els comerciants temen.
A la feina, imagino debats encesos entre els partidaris de comprar la Grossa, la loteria catalana, i els de mantenir el número jugat des de fa anys encara que porti el segell de Loterías del Estado. M’imagino l’estrès de les famílies que durant l’any
Una iniciativa exitosa Amb l’escrutini del 21-D sense pair, el dia 25 hi haurà sobretaules que acabaran fatal
s’han bloquejat a WhatsApp. S’acosta el dinar i les invitacions s’endarrereixen. Imagino estratègies a l’hora d’asseure els familiars a taula, excuses i viatges d’última hora per evitar el tràngol.
I arribarà el 21-D i votarem en unes eleccions que alguns no senten seves, en dijous, amb els nens a casa, sota la custòdia dels avis (perquè els pares treballen). El 22, amb la cantarella de la loteria, la de Madrid, arribaran les primeres valoracions dels resultats. I el 23, partit de futbol d’alta intensitat, Madrid-Barça. En dos dies, amb l’escrutini encara per pair, ens plantarem al 25, i entre cava, torrons i cunyats els resultats encara poden ser més indigestos. Algunes discussions s’encendran massa i els canelons previstos pel 26 poden acabar al congelador. Estrenarem el 2018 amb cert vertigen, sense saber per què brindar. Amb una mica de sort el dia de Reis ja tindrem el 155 desactivat però ves a saber què ens portaran ses majestats l’any que s’ha intentat proclamar la república.
I davant d’aquest panorama, veurem si al final els ciutadans farem un esforç sobrehumà com el que fem davant les pitjors adversitats, demostrant que res ni ningú ens prendrà el nostre Nadal. O ens sortirà l’instint de supervivència, ens oblidarem de tot i de tots per uns dies i revertirem els indicadors econòmics més pessimistes. No sé com reaccionarem, ni com és millor que ho fem, encara falten dies (no gaires) però jo ja he tingut els primers malsons.
Periodista.