Favorit per al Nobel
L’espanyol Manuel Arellano figura entre els cinc economistes preferits per al guardó de l’Acadèmia sueca El seu model economètric és dels més citats pels investigadors
Mai hi ha hagut un premi Nobel d’economia espanyol. Els vuit premiats per l’acadèmia sueca ho han sigut fins ara en les àrees de Literatura (6) i de Medicina (2). Aquest any, no obstant, l’economista Manuel Arellano apareix entre els favorits. El nom del professor del Centre d’Estudis Monetaris i Financers (Cemfi) del Banc d’Espanya figura a la llista de 17 científics seleccionats per l’organització nord-americana Clarivate Analytics com a potencials guanyadors d’un Premi Nobel en diferents disciplines.
Des que el 2002 aquesta firma elabora les seves llistes, 42 dels 300 científics citats han obtingut el preuat guardó. En el cas del ja premi Rei Jaume I d’Economia, Clarivate remarca la seva contribució al món de l’Econometria (aplicació de models estadístics i matemàtics a l’anàlisi econòmica), sobretot a partir del model batejat com a Arellano-Bond, desenvolupat de manera conjunta amb Stephen Bond, de la Universitat d’Oxford.
L’article en què els dos economistes van presentar el 1988 el seu mètode per a l’anàlisi dinàmica (a futur) de les dades (el Dymanic Panel Data Estimation, DPD) ha rebut més de 24.000 cites a Google Acadèmic, la qual cosa el converteix en un dels articles en economia més citats de tots els temps.
Posar-se les piles
El model permet, per exemple, estimar respostes dels agents econòmics –persones, famílies, empreses o sector públic– davant de possibles decisions polítiques, creuant un ampli nombre de variables. El model s’aplica no només en economia i finances, sinó també en ciències polítiques, sociologia, geografia i altres disciplines. «S’ha utilitzat molt en estudis sobre productivitat, desigualtat salarial o determinants de la inversió», explica Arellano.
També serveix, per exemple, per estudiar qüestions com «la persistència de la desigualtat».
Per a investigadors com Arellano, «les dades són la matèria primera». Sobretot les «microdades» en poder d’organismes i institucions públiques –com la Seguretat Social i l’Agència Tributària en el cas espanyol– que, una vegada
«anonimitzades», són posades a disposició dels investigadors.
En el cas d’Espanya, no obstant, l’obertura de les microdades als investigadors socials té lloc amb comptagotes. No és com als EUA, o a Itàlia, Portugal i Alemanya, on l’accés a ingents dades ha permès, per exemple, avançar en treballs sobre el repartiment desigual de la renda i la riquesa al món, com el desenvolupat per l’influent Thomas Piketty. «A Espanya ens hem de posar les piles», recomana Arellano.
Dels 17 científics seleccionats aquest any per Clarivate Analytics, cinc són de l’àmbit de l’Economia. Al costat d’Arellano apareix el seu col·laborador Stephen Bond. També la parella d’investigadors Wesley M.Cohen i Daniel A. Levinthal, així com David M. Kreps, de Stanford. Previsiblement, l’1 d’octubre es votarà la concessió del premi. Llavors se sabrà si el premiat serà un dels cinc favorits de Clarivate i si Espanya tindrà el seu primer Nobel d’Economia.