Una tesi (o màster) sobre la llum
L’elèctric és un mercat oligopolístic, poc transparent i en el qual el preu a l’engròs el marca l’última tecnologia que es fa servir per generar els quilowatts (kw), que pot ser la més cara. Aquesta és una qüestió que, tard o d’hora, s’haurà de revisar.
Però l’import total del rebut no depèn només de les elèctriques. Aquestes ja se n’emporten un bon pessic gràcies al fet que el 2014 se’ls van garantir els ingressos a l’augmentar el pes de la part fixa del rebut –que es paga es consumeixi o no–. Una bona part de la factura són impostos i el Govern –aquest i els anteriors– pot, per tant, fer molt per frenar-ne els preus.
Suspendre –no suprimir– l’impost a la generació elèctrica, creat en l’etapa de Mariano Rajoy, és l’opció de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Però queda curta perquè el rebut de la llum, que és un bé de primera necessitat com els aliments, està gravat com un bé de luxe. Abans d’aplicar-se un IVA del 21%, se li carrega un tribut especial com a l’alcohol o al tabac, pròxim al 5% (uns 1.400 milions d’euros), que va a parar a les autonomies. Per això, el gravamen total és del 26%.
Segons la Comissió Europea, l’IVA de la llum a Espanya sobrepassa en tres punts la mitjana de la zona euro. Només el superen Finlàndia (24%), Portugal (23%) i Eslovènia (22%). És molt per sobre del Regne Unit (5%), Itàlia (10%), Alemanya (19%) o França (5,5% al terme fix i 20% sobre el variable), amb nivells
La banca, a qui els contribuents van llançar un cable durant la crisi, podria ser més solidària
de vida més alts. Quan puja la llum, a més de les elèctriques, l’altre gran beneficiat és l’Estat. Segons la consultora Selectra, en els últims 12 mesos, un consumidor estàndard amb la tarifa regulada (PVPC) ha pagat 786,54 euros, enfront dels 715,03 d’un italià o els 682,50 d’un britànic pel mateix consum. Entre el 2013 i la primera meitat del 2018, s’han pagat per IVA una mitjana de 163,08 euros anuals del rebut, o 13,59 euros mensuals. Baixar-lo al 4% suposaria un estalvi anual d’uns 130 euros, estima Facua. La directiva europea permet fer-ho si no es distorsiona la competència, segons estableix al seu article 102. Seria una bona fórmula per alleujar les càrregues de les llars, juntament amb una clarificació del bo social. La pèrdua de recaptació podria pal·liar-se amb un impost a la banca que Pedro Sánchez es va comprometre a aplicar –com van fer governs conservadors com el del Regne Unit–. La banca, a qui els contribuents van llançar un cable durant la crisi, podria ser més solidària ara que li va millor, però el Govern ha fet marxa enrere. En tot cas, avui que està de moda, aporto aquesta tesi, com a un treball de final de màster, sobre el rebut de la llum. Si el Govern la vol citar o plagiar, endavant.
☰