Fins quan tu també
Quan una part de l’equació deixa de comportar-se com ho feia, la fórmula de la relació de poder es trunca
s complicat fer un balanç precís del que ha suposat aquest primer any, però si alguna cosa és certa és que el hashtag ha donat la volta al món durant més de 50 setmanes i continua viu. No hi ha dubte que el #MeToo és el triomf de la veu per sobre de la vergonya, i que dona llum contra la incomprensió històrica i el sofriment silenciat. Tampoc hi ha dubte que és un exemple de sororitat internacional, tot i que encara hi hagi racons del planeta on aquesta revolució valenta costarà inocular.
Sabem que el contagi viral és molt més fàcil en l’entorn digital. Hem inundat l’espai públic –digital– d’una reivindicació que, en dues paraules, s’enfronta a la dominació masculina abusiva. Aquesta que durant molt temps se sabia còmoda, impune i natural al territori de l’assetjament sexual. Fa falta molt més per esborrar segons quins comentaris de la reunió de corbates importants, o alliberar de bromes ràncies el dinar del diumenge. El que he vist clar aquest any, i en especial en les últimes setmanes, és que quan una part de l’equació deixa de comportar-se com solia ferho, la fórmula de la relació de poder es trunca. ¿Què passa llavors? Doncs el mateix que amb les tradicions quan moren. Es pot optar per rescatar-la via imposició, veure la història des de la barrera o inventar una cosa que reinterpreti i aculli la nova situació.
Vegem l’actitud intermèdia. Si hagués de posar una frase als que
Fundador: President: Organització i Persones: Financera: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, SL: Director general:
Gerent: Distribució: Jurídic: Gerent: ho veuen passar com si fossin aliens, és que són els mateixos del «jo també ajudo a cuina» o que fan la compra a la dona. Cosa que no s’entén tret que només mengi ella. Em suggereix una espècie de resistència pacífica, que es forma sense fer soroll, però que tampoc es mou.
SEGUIM
per aquells que reaccionen de manera positiva: volen reinventar-se, actualitzar-se, tenint en compte la nova consciència. Comencen per consultar què està bé i què no. ¿Puc continuar convidant-te a menjar? ¿Si un dia estàs guapa puc dir-t’ho? Qüestionen la seva manera de fer, de parlar, de dirigir-se a una dona i demanen consell. La humilitat contra l’antiga dominació és una bona notícia. Tot i que sol emergir al costat d’una sensació de desorientació i el reclam de referents de masculinitat respectuosa.
Conseller delegat: Comercial:
Director general: Publicitat:
I tancarem amb la resposta més visceral de totes: la que opta per aferrar-se a la dominació i continuar pretenent-la des de la violència verbal o de qualsevol tipus. Aquí també incloc les reaccions que continuen creient que és un problema aïllat d’aquesta dona en particular, d’aquesta altra, d’aquesta també i de la de més enllà. O que consideren que compartirho en públic no és decorós. Els sembla que és l’instint el que els fa saltar així, però és aquesta mateixa mentalitat el que els empeny a ser els garants de l’ordre i el poder. La bena que els impedeix preguntarse si estan massa segurs de la seva definició del món. Només aquesta ira desenfocada pot explicar que algú em pregunti fins quan durarà la broma del «jo també».
☰
Doctora en Sociologia, especialitzada en transformació digital i innovació social. ESADE.
Publicitat: Tecnologia:
Digital:
Administració: Publicitat: