Independència bona per a tothom

És bo ser optimista, cal ser-ho amb la perspectiva d’un futur millor. No obstant, hem d’analitzar l’embolic en què estem ficats. Poca comprensió de les nostres aspiracions podem esperar del món si no aconseguim convèncer els més pròxims, com són els catalans unionistes. No em refereixo als seus dirigents polítics, que els seus interessos són d’àmbit nacional i poc els preocupen els problemes de Catalunya si no és per obtenir més vots a la resta d’Espanya.

A aquests catalans se’ls ha de fer pedagogia perquè entenguin que la independència ens beneficia a tots per igual, econòmicament i administrativament. Ja hi ha altres nacions que, malgrat ser petites, disfruten d’un benestar econòmic i social reconegut. Com més a prop del ciutadà estigui l’Administració, més efectiva i controlable és. Imaginin-se quina educació i sanitat tindríem només amb la partida dedicada a l’exèrcit. Haurem d’admetre que no són l’enemic a derrotar, són els conciutadans amb qui haurem de conviure.

¿Què hi guanyaríem aconse- guint la independència si la meitat de catalans no hi estan d’acord? Ningú ha de cedir els seus drets. Tots tindrem l’opció d’expressarnos en la nostra llengua, com sempre. Continuarem cobrant les nostres pensions, ja que les rebem dels qui treballen. No ens deixem enganyar, no hi perdrem res i hi guanyarem molt. Per això es vol el canvi, i junts ho aconseguirem.