Violència intolerable, desvergonya social
envolgudes lectores d’aquesta B tribuna, no sé si el títol d’aquest article és el més apropiat o no, el que sí tinc clar és que en posar-lo he pretés reflectir el cabreig i la ràbia que sent i no solament en el moment d’escriure’l. És una ràbia, cabreig i impotència sostinguda en el temps, un temps que sembla avançar en el calendari i no així en la consciència social i, per tant, col·lectiva. Un temps on no es veu un clam unànime de repulsa cap als assassins que maten les seues companyes, núvies, dones, filles i fills. Però tampoc aquest transcórrer del temps s’està veient acompanyat per l’acció política del Govern del PP, que atenga aquesta xacra intolerable de violència, de crim i terror per a les dones que la sofreixen i pateixen, però també per als seus entorns.
Dissabte que ve, 25 de novembre, tornarem, un any més, a commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Però ha de ser tots els dies de l’any, de les nostres vides quan manifestem de manera rotunda la nostra condemna i repulsa a la violència que s’exerceix sobre les dones en tots els àmbits i a tots els nivells. Senyores i senyors, quan parlem de xifres de dones assassinades, 44 de començament d’any ençà (segons xifres oficials) pels qui deien volerles i 8 xiquetes i xiquets assassinats pels qui havien d’estimar-los i protegir-los, no estem donant nombres freds, estem parpromís lant de llevar el més preuat, com és la vida, de manera cruel i canalla.
Es compten per milers les denúncies per violència de gènere, denúncies que tendeixen a incrementar-se, però que en bastants casos no impedeix l’acció assassina i covarda de qui de manera premeditada té com a objectiu en la seua vida arrancar-lila a la seua parella o exparella.
Les fortes retallades en drets socials i de la despesa pública durant els últims anys han representat un retrocés molt important en el desenvolupament de les polítiques per a la igualtat de gènere i en la lluita contra la violència masclista, la qual cosa està tenint una repercussió més que evident, en l’increment d’aquesta xacra.
Aquest fet, juntament amb la necessitat d’abordar l’adopció de noves mesures, davant la gravetat de la situació, per a eliminar els dèficits detectats en relació amb la violència de gènere, tant en l’àmbit jurídic com en el pressupostari, en el judicial, policial, de serveis socials, educatiu, sanitari i en el laboral, ens ha portat a la reivindicació de l’adopció urgent d’un Pacte d’Estat contra la violència de gènere.
Per això, CCOO i UGT demanem la immediata engegada del Pacte amb el com- econòmic establit i la nostra participació activa en la Comissió de Seguiment i Avaluació de les mesures i acords que s’hi assolisquen.
Però són moltes més les formes en què es manifesta la violència cap a les dones i que no s’està responent per qui ha de legislar ni socialment. Veuran com açò els sona: Sóc gorda! Amb aquesta pinta no et contractaran! No eres el que estem buscant per a aquest lloc de treball! Necessitem algú amb més presència! Segur que en algun moment de la nostra vida hem escoltat, ens han dit o ens hem dit a nosaltres mateixes alguna d’aquestes frases.
La societat, cruel, fa que ens hàgem de moure sota uns cànons de bellesa que sovint estan fora de qualsevol patró de veracitat. Uns pocs condicionen el que se suposa que ha de ser el decàleg de bellesa.
A les dones des de ben xicotetes els inculquen que han de destinar un temps important de la seua vida, diners, energies a aconseguir un estereotip de bellesa femení que uns pocs han considerat quin ha de ser i moltes vegades som excloses de molts llocs de treball, de cercles socials i sovint això provoca baixa autoestima i que se senten culpables quan fracassen.
Però també hem de tenir present que això provoca trastorns importants de la seua salut, tan físics com mentals.
Ser dona significa lluitar per totes aquelles dones d’arreu del món on ser dona és motiu de maledicció, d’exclusió social, de marginació. Dona, no deixes que la publicitat ni ningú dirigisca el teu futur! Societat, rebel·lem-nos contra aquesta xacra! Govern del PP, pose els mitjans i actue! H *Secretari general CCOO PV Comarques del Nord
Quan parlem de xifres de dones assassinades, 44 de començament d’any ençà, no estem donant nombres freds, estem parlant de llevar el més preuat, com és la vida