A què juguen la CEOE, PP i Ciutadans?

om es poden imaginar, és una C pregunta retòrica, ja tinc clar que una vegada més el Sr. Rosell juga (al meu entendre) des de la irresponsabilitat a llançar missatges contradictoris i incoherents, entre el que diu i el que fa. O potser estigui articulant un discurs per a la part més reaccionària de la gran patronal, per acontentar a aquesta graderia que no és xicoteta i s’han començat a tornar bojos quan el PSOE i Unidos Podemos han anunciat un acord per a l’aprovació dels pressupostos de 2019. I en això una vegada més, no estan sols, a aquest cor es sumen el PP de Casado i els Ciutadans de Rivera (de moment).

Pel que sembla, dels punts que conté l’acord, el que més butllofes i exabruptes està alçant és la pujada de l’SMI (salari mínim interprofessional) fixant-lo en 900 euros. Doncs bé, el Sr. Rosell ha estar molt curt de memòria i no s’ha d’acordar que, en el mes de juliol, la seva organització i ell al capdavant es feia una foto amb els secretaris generals d’UGT i CCOO, on també va estar present Fátima Báñez , anterior ministra de Treball i la ministra actual, Magdalena Valerio. Era l’acte que cristal·litzava els llargs mesos de negociació que havíem dut a terme sindicats i patronal per donar rúbrica al IV AENC (acord per l’ocupació i la negociació col·lectiva). En aquest acord fixem un salari de conveni de 1000 € per 14 pagues, o el que és el mateix, cap treballador o treballadora amb conveni podrà cobrar menys de 14.000 € a l’any. Figues d’un altre paner és que es compten per milers les treballadores i treballadors que daCCOO vant la irresponsabilitat d’algunes patronals sectorials no tenen conveni que regule les seves condicions de treball i salari, cas de l’hostaleria castellonenca.

Per això, no considero que l’actitud del president de la CEOE siga responsable davant les declaracions que ha manifestat al voltant de la pujada de 900 euros del SMI. Ara bé, tampoc se m’escapa, la hipocresia a què se’ns té acostumades, i és que com a patronal de patronals signa unes condicions i quan la negociació col·lectiva es porta a l’àmbit d’allò concret, dels sectors. Qui està negociant els convenis per la representació dels sindicats ho tenen molt difícil perquè les patronals sectorials signen allò que preveu el IV AENC i subscrit per la CEOE. És per això que a la CEOE li diria que, en lloc d’advertir a Pedro Sánchez i a Pablo Iglesias que «cal respectar els convenis signats» en relació al salari mínim, el que han de practicar i respectar les patronals sectorials i la CEOE són els acords signats amb UGT i CCOO i vetllar pel seu compliment, cas del IV AENC, ja que són els salaris més baixos els que haurien d’experimentar increments majors. Tampoc vam sentir a Joan Rosell posar el crit al cel quan el PP ens va imposar una reforma laboral demolidora per als drets de les treballadores i treballadors d’aquest país, i feia escassos dies havia signat amb UGT i

Sense ser un acord que ens satisfaga al 100%, la pujada del salari mínim sí que ve a donar estabilitat i pot millorar la vida de la gent que ha patit l’austericidi

el II AENC.

I com d’irresponsabilitats sembla que va la cosa, com els deia a l’inici d’aquest article, de forma coral es suma la dreta política, amb cares joves però amb formes ràncies. I és que no és decent seguir apostant per l’empobriment d’una part importantíssima de treballadores i treballadors d’aquest país, com tampoc és decent que Pablo Casado diga que «va a fer el possible per impedir que el salari mínim interprofessional (SMI) puge a 900 euros». Doncs li recorde que des de CCOO treballarem perquè en aquest país el salari mínim siga de 1.000 euros. Com tampoc és tolerable escoltar dir que «o la Comissió Europea tomba els pressupostos per 2019 o aquests tomben a Espanya». Aquí qui ha tombat a Espanya i als espanyols i espanyoles han estat els lladronicis que ha comès el PP en les seves diferents formes i accepcions. Aplicant polítiques que ha llançat a milers de persones a la pobresa severa, han generat desigualtat, retallat drets, afeblint allò públic i omplint amb les seves polítiques butxaques amigues.

Ens podrien explicar el PP i Ciutadans on està la diferència perquè al desembre de 2017 els semblara bé que els sindicats firmarem amb el Govern de Rajoy la pujada del SMI a 850 Euros i ara no? A més d’haver passat 10 mesos i 50 euros.

Sense ser aquest un acord que a CCOO ens satisfaga al 100%, perquè no entra de ple en l’espai d’allò sociolaboral, sí que ve a donar estabilitat, que pot millorar la vida de la gent que ha patit l’austericidi, sense trencar amb la estabilitat pressupostària, però sí fixa prioritats. I sí, tinc clar a què juguen la CEOE, el PP i Ciutadans, a crispar, a desestabilitzar un Govern de progrés i a treure les majors rendes. H *Secretari general de CCOO Comarques del Nord