Trastornos mentales

físic Rolf Tarrach quan aquest afirma que “Déu només existeix en el nostre cervell”, vull agrair-li que hagi mostrat el seu parer amb tota sinceritat i respecte. També intentaré fer el mateix, ja que penso que aquesta és l’única manera d’entendre’ns.

Coincideixo amb vostè quan diu que ningú no pot imposar l’existència de Déu. Ja ho ha dit prou clarament el papa Francesc. Crec que això és el que fan moltes persones que dediquen la seva vida, o una part d’ella, a ajudar els que ho necessiten. Jo no puc convèncer ningú de res. Ni m’atreviria a intentar-ho. Només goso afegir que, per mi, creure en Déu i confiar en la seva misericòrdia i la seva bondat és com trobar un tresor que ell posa enmig del camí de la vida, però que cal cercar-lo amb humilitat i tenir els ulls ben oberts per descobrir-lo.

En allò que discrepo és quan diu que “si Déu existís ja fa temps que s’ha oblidat de nosaltres”.

Em penso que més aviat és a l’inrevés. I si em permet un consell amistós, li diré que no l’ha de preocupar pas creure o no en Déu i en la trascendència de les coses perquè, al cap i a la fi, no serem jutjats o recordats per allò que creiem o no creiem, sinó per allò que fem o no fem.

Vostè mateix també afirma que “la tasca més noble de l’ésser humà és l’amor i la solidaritat amb els seus semblants”. En aquest sentit, no opinem pas gaire diferent.

ANDREU MOIX CAMÍ

Vilafranca del Penedès

En respuesta a la carta “Trastorns mentals” (17/V/2015) de Carme Bisbe, querría decir que, como muchas otras familias, nosotros nos encontramos sin la suficiente atención psiquiátrica. No sabemos dónde ir ni tampoco vemos ninguna intención de encontrar soluciones.

Tengo una hija con problemas desde los 14 años y con un diagnóstico de trastorno límite de la personalidad. Después de varios intentos de suicidio, agresiones a la familia, huida de casa y de estar desaparecida hace casi un año, cambia de CAP y nadie la busca. Es mayor de edad. Los políticos no dan respuestas, esto no existe para ellos porque no da votos. No hay dinero para atender a tanta demanda.

Las familias estamos agotadas y sin la atención que también necesitamos. De esto sólo hablamos los que lo vivimos.

MARINA FORET JIMENO

Barcelona