Nou aire a Barcelona

És hora punta i, com de costum, les cues quilomètriques de vehicles infraocupats col·lapsen sense excepció els accessos a Barcelona. La combustió dels milers i milers de motors engegats no tan sols té la capacitat d’enrarir i tenyir de gris l’aire de l’urbs, sinó que a més a més, de forma silenciosa, afecta la salut global dels barcelonins, fins i tot posa fi cada any prematurament a la vida de centenars de conciutadans.

Malgrat que les macabres estadístiques de la contaminació són ben conegudes, el cert és que els polítics municipals han preferit fins ara fer els ulls grossos, ja que no han afrontat ni s’han enfrontat seriosament amb aquest gravíssim problema. El cert és que han preferit limitar-se a petits retocs cosmètics amb modestos resultats abans que limitar o prohibir certs tipus de mobilitats egoistes.

Des del meu punt de vista, re- sulta incomprensible i inadmissible que el dret a la mobilitat insostenible s’hagi imposat al dret superior a la salut i a la vida de molts conciutadans. Cal recordar que tant la tecnologia com la mobilitat col·lectiva permeten perfectament avui en dia moure’s de manera sostenible.

Espero que el nou govern municipal faci de la salut dels barce- lonins una veritable prioritat i adopti mesures efectives que permetin als barcelonins respirar un aire pur i eviti així la incomprensible omissió de polítiques efectives en aquest àmbit que, malauradament, han tingut nefastes conseqüències per a la nostra salut col·lectiva.

ANNA M. GOULA

Barcelona

Quijote