Paz y democracia
El referéndum del pasado domingo en Grecia ha supuesto una gran victoria del no, con casi dos de cada tres votantes apostando por esa opción. Pero, además, ha dado otros éxitos más sutiles pero no menos importantes para Syriza, como forzar la dimi- sión de Andonis Samarás, ex primer ministro de Grecia y representante de la austeridad en el país; o la solidaridad internacional materializada en manifestaciones y actos por toda Europa, manifiestos conjuntos de sindicatos alemanes y griegos o cánticos como “Syriza, Podemos, venceremos” en la plaza Sintagma.
Además de lo anterior, han conseguido desenmascarar el bloqueo mediático realizado por los medios de comunicación pri- vados, claramente a favor del sí, manifestado en una cobertura que superaba en cinco veces la del no y en unas encuestas que daban empate técnico incluso el mismo día de la votación. Aunque, sin duda, lo más importante es que, tras muchos años acostumbrados a que cada decisión política causara disturbios en las calles, el domingo reinasen la paz y la democracia.
JAVIER PÉREZ ORGAZ
Madrid si cada partit aniria a la seva, o bé s’unirien en un moviment únic independentista. Ara es debat la possibilitat que els polítics professionals marxin de l’escenari perquè l’ocupi la societat civil. Però això, no deixaria clar que els partits són incapaços de posar-se a l’altura d’aquest moment tan crucial? I no seria una manera summament covarda d’eludir la seva responsabilitat?
Després de tants anys d’entusiasme de probablement una majoria de catalans, ara sembla que va minvant la proporció dels que votarien independència. És massa tard perquè els partits polítics es posin les piles, o han de quedar finalment retratats com olles de grills ben grillats? És veritat, com tan sovint s’ha dit, que els pobles mereixen els polítics que tenen?
HENRY ETTINGHAUSEN
La Pera