Tolerància

Llegeixo l’article de Carles Casajuana (“Pena de telenotícies mundial”, Opinió, 17/X/2015 ) en què fa una lloa de les modernes TIC que permeten denunciar certs abusos, però la lloa se’m fa miques quan llegixo la carta que hi ha a la pàgina anterior de Patrick Leone (“Entre amar y odiar”, 17/X/2015), on relata que aquestes mateixes tecnologies serveixen per donar divulgació d’abusos de similar casta. En conseqüència, no és la tecnologia la que és intrínsecament bona o dolenta, sinó la mateixa naturalesa de l’home, que, pel que sembla, és molt més difícil de canviar.

Penso que el que ens cal és mirar-nos més endins i no tan enfora i que sigui com un estendard que constitueixi una part sanejada de la diversitat humana, procurant alhora una relació simbiòtica entre tradició i modernitat.

Com diu l’eslògan ecologista: pensa globalment i actua localment. Això s’ha aconseguit en determinats llocs i moments de la historia. Un d’ells potser ha estat el Mali medieval on segons Ismaël Diadié ( La Contra, 16/ X/2015) van conviure en harmonia musulmans, cristians i catòlics. Però aquesta tolerància és tan difícil de trobar que el mateix autor al·lega que la definició d’Homo sapiens potser és encara precipitada. I això no té solució amb més tecnologia.

IGNASI SANGENÍS VINTRÓ

Sant Cugat del Vallès