Soledat

Una d’aquestes notícies que ens evidencien, malgrat tot, la presència simple del bé entre nosaltres: uns policies van anar a casa d’un matrimoni gran, de 84 i 94 anys, la Jole i el Michele, alertats pels veïns que els sentien plorar. Preguntats per què ploraven, ells van dir que era perquè se sentien sols.

Davant aquest fet, els policies van decidir d’acompanyar-los i servir-los el sopar, mentre parlaven tots plegats. Tot això passava a Roma, una ciutat que aquest estiu està plena com sempre de turistes, cosa que no treu que hi hagi persones que puguin arribar a la soledat extrema.

Les imatges de la petita cuina amb els dos ancians asseguts a taula i menjant els espaguetis amb els policies mirant que no els faltés res i rentant després els plats del sopar mostren la part humanitària que de vegades falta a la nostra societat. Unes imatges, a més, que han fet plorar moltes persones i reflexionar sobre la mena de societat que construïm dia a dia.

Aquests policies van saber actuar d’una forma gratuïta sense pensar-s’ho dues vegades. La seva acció és el que ens ha entendrit a tots.

Cada cop hi ha més gent que arriba a una edat avançada i l’aïllament que molts pateixen sovint és fruit d’una societat que sembla només feta per consumir i en què els ancians ja han deixat de ser subjectes beneficiosos. Aquesta parella deia que només tenia la companyia de la televisió i que aquesta no parava de donar-los males notícies amb tota la cadena de successos terribles que estan passant al món.

És ben normal que s’espantessin. Que estiguessin tan sols ja no és normal.

EULÀLIA I. RODRÍGUEZ

Torroella de Montgrí