La Vanguardia (1ª edición)

So­le­dat

- Rome

Una d’aques­tes no­tí­cies que ens evi­den­cien, mal­grat tot, la pre­sèn­cia sim­ple del bé en­tre no­sal­tres: uns po­li­cies van anar a ca­sa d’un ma­tri­mo­ni gran, de 84 i 94 anys, la Jo­le i el Mi­che­le, aler­tats pels veïns que els sen­tien plo­rar. Pre­gun­tats per què plo­ra­ven, ells van dir que era per­què se sen­tien sols.

Da­vant aquest fet, els po­li­cies van de­ci­dir d’acom­pan­yar-los i ser­vir-los el so­par, men­tre par­la­ven tots ple­gats. Tot ai­xò pas­sa­va a Ro­ma, una ciu­tat que aquest es­tiu es­tà ple­na com sem­pre de tu­ris­tes, co­sa que no treu que hi ha­gi per­so­nes que pu­guin arri­bar a la so­le­dat ex­tre­ma.

Les imat­ges de la pe­ti­ta cui­na amb els dos an­cians as­se­guts a tau­la i men­jant els es­pa­gue­tis amb els po­li­cies mi­rant que no els fal­tés res i ren­tant des­prés els plats del so­par mos­tren la part hu­ma­ni­tà­ria que de ve­ga­des fal­ta a la nos­tra so­cie­tat. Unes imat­ges, a més, que han fet plo­rar mol­tes per­so­nes i re­fle­xio­nar so­bre la me­na de so­cie­tat que cons­truïm dia a dia.

Aquests po­li­cies van sa­ber ac­tuar d’una for­ma gra­tuï­ta sen­se pen­sar-s’ho dues ve­ga­des. La se­va ac­ció és el que ens ha en­ten­drit a tots.

Ca­da cop hi ha més gent que arri­ba a una edat ava­nça­da i l’aï­lla­ment que molts pa­tei­xen so­vint és fruit d’una so­cie­tat que sem­bla no­més fe­ta per con­su­mir i en què els an­cians ja han dei­xat de ser sub­jec­tes be­ne­fi­cio­sos. Aques­ta pa­re­lla deia que no­més te­nia la com­pan­yia de la te­le­vi­sió i que aques­ta no pa­ra­va de do­nar-los ma­les no­tí­cies amb to­ta la ca­de­na de suc­ces­sos te­rri­bles que es­tan pas­sant al món.

És ben nor­mal que s’es­pan­tes­sin. Que es­ti­gues­sin tan sols ja no és nor­mal.

EULÀLIA I. RO­DRÍ­GUEZ

To­rroe­lla de Mont­grí

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain