Dades i persones

Em va interessar molt l’entrevista de Lluís Amiguet a Dona Sarkar (“D’aquí quinze anys serà il·legal que un humà condueixi”, La Contra, 16/II/2017). Hi ha una pregunta de l’entrevistador que, per mi, és clau: “El món són dades?”. I Dona Sarkar contesta: “Sí, som dades”.

El transhumanisme es construeix a partir d’aquesta hipòtesi, que comporta una negació de les realitats espirituals i transcendentals, o sigui de tot el que no sigui verificable amb càlculs. Voldria convidar els lectors a plantejar-se si es consideren exclusivament un conjunt de dades, i si accepten que la seva vida sigui “millorada” per la nova enginyeria transhumanista.

En un altre moment de l’entrevista, Amiguet diu que hi ha camioners feliços. Jo n’he coneguts almenys dos. Eren jubilats i enyoraven el camió. Em deien que era una feina dura, però que havien sigut feliços. Havien experimentat la companyonia, la solidaritat i l’hospitalitat dels pobres (pot fabricar aquestes coses Dona Sarkar?). També explicaven amb un gran goig les seves aventures, imprevisibles i perilloses, dues coses que Dona Sarkar i els seus col·legues es proposen eliminar.

Amb molt de respecte, voldria proposar a Sarkar de llegir Terra dels homes, de Saint-Exupéry.

JOSEP L. MARTÍNEZ

Moià