Reunió de presidents

Finalment, s’ha confirmat la trobada dels dos presidents a la Moncloa el mes passat, com ens explica en la seva magnífica informació la Lola García en aquest diari –“Rajoy i Puigdemont, cara a cara” (Política, 22/2/2017)–, i que s’havia portat amb un gran secretisme. De totes maneres, i deixant a part les anècdotes que sobre aquesta trobada hi ha hagut, és evident que, com explica la periodista, no s’ha avançat gens ni mica. Però igualment m’agradaria dir que tot i sense cap resultat, el que és positiu és que s’han vist i han parlat. I que prefereixo creure que no serà l’última trobada que faran.

Llegint la informació ens assabentem també que el president espanyol està disposat a parlar dels 45 punts de la llista elaborada per la Generalitat, però no del punt número 46, que parla del referèndum. Potser el nostre president Puigdemont hauria de ser més flexible, i no tancar-se de cap manera als 45 punts primers, que penso que igualment portarien avantatges a Catalunya, i deixar el que és més conflictiu per a més endavant, sense renunciar-hi de cap manera.

D’aquesta forma, el president de la Generalitat no obtindria el cent per cent del que demana, però portaria a Catalunya moltes coses que ara mateix no tenim i de les quals tots els ciutadans en patim les conseqüències. Des d’un millor finançament fins a les infraestructures que no s’acaben de concretar.

Tot plegat, no en tinc cap dubte, seria un bon llegat que deixaria el president sempre, això sí, que tot quedés ben assegurat. No com moltes vegades ha passat, que moltes de les promeses es queden pel camí de la inconcreció.

RAMON RIU CODINACH

Subscriptor Manlleu