Barcelona es ven

El fenomen turístic ha fet que la fisonomia pròpia de la ciutat hagi desaparegut. Tot està dirigit a l’aparador turístic. Ha faltat una regulació d’aquest fenomen?

S’ha estès que el turisme es faci en bicicleta pels carrers, és igual que siguin estrets o amples. Pots veure en un moment quatre grups de vint bicicletes. Barrejats amb monopatins, rodes elèctriques, etcètera. Grups grans o petits de persones pels carrers i voreres, on cal obrir pas per passar.

El tema de l’habitatge s’ha descontrolat. Gent de tota la vida és desnonada per especulació turística, sense respecte per les persones grans que hi viuen. El carrer amb les terrasses, les músiques sense mirament a hores nocturnes. Recordo com fa temps els habitants de Barcelona teníem cura del soroll a partir de les deu de la nit. Ens toca renunciar als valors que sempre hem tingut? L’arribada a Barcelona, sembla, obre la porta a tota mena de disbauxa, celebracions, amb vestimentes de mal gust, amb veus, cridant l’atenció i trencant el ritme normal dels carrers i de la Rambla.

No és estrany que el resultat d’enquestes doni que el principal problema a Barcelona sigui el turisme. Podrem donar la volta a aquest ritme perquè Barcelona sigui el que ha sigut?

M. PILAR OCHOA RODRIGO

Barcelona