Gent necessitada
Tinc 84 anys i soc besàvia. He vist un munt de successos en aquests anys: Guerra Civil, bombardejos, gana, anar a buscar el pare ferit... Tot s’havia oblidat i perdonat.
Tinc família i amics per diferents ciutats d’Espanya. Hem gaudit de les festes i hem plorat quan algú de nosaltres ens ha deixat. Me’ls estimo tant que no hi puc renunciar. Soc tan espanyola com ells i soc catalana per haver nascut aquí. Escric aquesta carta pels nervis que estem patint tots aquests darrers dies. No entenc com es pretén declarar la independència només amb 2 milions i escaig de vots. És que la resta dels catalans no comptem per a res?
La majoria dels polítics condemnen la violència, però els únics culpables són els que van mal organitzar un referèndum a la seva mida. M’agradaria que l’import de les urnes, les paperetes i el muntatge de les ambaixades servís per ajudar gent necessitada que intenta viure i treballar a Catalunya.
TERESA SUBIRATS LÓPEZ Subscriptora Badalona