Acollir refugiats

En el diàleg en acabar una conferència, un assistent defensa la no-acollida dels refugiats al·legant que no es poden rebre si no es té suficient pressupost i que algun país del nord d’Europa ho ha pogut fer. Si venen, deia, ens prenen la feina. És típica aquesta posició en persones amb prejudicis i xenòfobes. Quina seria la resposta? Són persones que no venen a prendre’ns res, que fugen de la guerra, de la fam, que han vist la destrucció de casa seva, pobles i ciutats. Volen salvar les seves vides, com ho faria qualsevol de nosaltres. Es parla que Europa està envellida i necessitarà o ja necessita persones que ens ajudin a tirar endavant els nostres projectes, sabent que entre elles hi ha persones qualificades.

No s’hi volen quedar, se senten identificades amb la seva cultura i amb l’esperança que hi tornaran un dia. Venen arriscant les seves vides, travessant el mar, establerts en camps de refugiats, com si fossin presoners, aguantant el fred rigorós de l’hivern. Els mirem, però no els volem veure. Quin és el nivell de la nostra capacitat humana quan sabem que el planeta té recursos per a tothom? Deixem que passi el petroli per les fronteres, però no deixem que passin les persones. Europa ha de ser la pàtria de la humanitat, on ningú se senti estranger.

M. PILAR OCHOA RODRIGO

Barcelona