Paraules de Margallo

Cada vegada que el senyor García-Margallo obre la boca s’obre la caixa dels trons. Com se li va ocórrer de confessar públicament en una cadena de televisió tots els tripijocs que munta per subornar els representants dels altres països europeus perquè declarin el que a ells els interessa respecte al procés català?

Ha deixat en dubte la credibilitat dels polítics europeus, que segons ell s’han deixat comprar; per tant, es pot deduir que totes les afirmacions que anaven dirigides a engruixir la política de la por no tenen cap valor, que són només foc d’encenalls. Sembla que se’ls ha “convençut” de fer declaracions favorables a l’unionisme a canvi de favors. Quins favors? Si aquests favors els ha de pagar l’Estat vol dir que els hem de pagar nosaltres, que, mal que ens pesi, encara hi som.

Esperem que la relliscada de García-Margallo hagi servit per convèncer uns quants indecisos més de la conveniència de marxar d’un Estat que, si més no, no ens estima gaire.

GEMMA CEREZO PUMARIEGA

Barcelona