La Vanguardia (Català-1ª edició)

Una Palma en curt

El cinema ret homenatge a Juanjo Giménez, triomfador a Canes amb ‘Timecode’

- SALVADOR LLOPART Barcelona

El curt, com Terol, també existeix. I Reus, esclar. Reus per al cinema, com quan la incipient industrial­ització va posar la capital del Baix Camp al mapa i es deia amb convicció i orgull allò de París, Londres i Reus...

Tot gràcies a la Palma d’Or que Juanjo Giménez va aconseguir al festival de Canes el 22 de maig per Timecode, un curt que sorgeix de la feina col·lectiva de l’Escola de Cinema de Reus, on Giménez exerceix el seu magisteri.

Efectivame­nt, el curt també existeix. Encara que de vegades no ho sembli. “És una forma d’expressió magnífica per a un cineasta”, va dir Giménez en l’homenatge que el cinema català li va retre ahir al migdia al barceloní cinema Texas, del barri de Gràcia.

Giménez no vol exercir ni de militant del curt ni de profeta de res. Però va aprofitar la presència dels seus companys de l’audiovisua­l, convocats per l’Acadèmia del Cinema Català i els productors de Proa, per reclamar un lloc al sol per a aquells que fan curts i en produeixen, com ell mateix. “Els productors de curt hem de ser allà on es prenen decisions”, va dir.

“Ens asseguren que el curt ens dóna prestigi i visibilita­t, però jo no puc donar per sopar a la meva filla visibilita­t cada nit”, va dir de broma el director i productor, que, amb la seva Palma, és un més del restringit club d’espanyols premiats amb aquest prestigiós guardó.

Primer Buñuel, el 1961. Per Viridiana. I també Lluís Miñarro, que té una Palma per la producció de L’oncle Boonmee que recorda les seves vides passades, del tailandès Apichatpon­g Weerasetha­kul (Joe, per als seus amics). I ara, el tercer: Juanjo Giménez.

El cert és que Timecode s’ho mereix tot. En tot just quinze minuts, gràcies als cossos en moviment de Lali Ayguadé i Nicolas Ricchinhi, els seus protagonis­tes –dos guàrdies de seguretat que es comuniquen a través de les càmeres del pàrquing on treballen–, Timecode sintetitza l’emoció i la comunicaci­ó de la música i del ball. És un musical de cambra...i de càmera de seguretat.

Algú ho va dir a l’homenatge: Juanjo, cap a l’Oscar!

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain