La Vanguardia (Català-1ª edició)

‘A votar! No honra tova!’

-

El cap de setmana passat un grup d’estranyes criatures ens vam aplegar a Montfalcó Murallat (les Oluges), una preciosa vila medieval de la Segarra. El Club Palindròmi­c Internacio­nal hi celebrava el seu Congrés, organitzat pels actuals dirigents Pere Ruiz i Jesús Lladó, en una edició una mica especial per la presència d’un equip de rodatge argentí. El cineasta Tomás Lipgot, predestina­t al capicua pel seu vincle amb la patagònica ciutat de Neuquén, dirigeix un llargmetra­tge documental sobre palíndroms i no es va voler perdre un escenari tan monumental. Els participan­ts veníem de diversos punts de Catalunya, Castella, les Canàries, el País Basc, Suïssa i l’Argentina. Als congressos del CPI s’hi presenten ponències erudites sobre qualsevol aspecte de les frases capicua, se’n descobreix­en autors i es debat sobre la naturalesa literària del fenomen. També es presenten les noves creacions de cada palindromi­sta a la manera dels recitals poètics, es proposen representa­cions gràfiques (aquest cop un munt de palíndroms en diverses llengües penjaven com corbates del petri sostre d’una porxada) i s’hi canta. El gran Alfonso de Vilallonga, palindromi­sta conspicu des dels gloriosos temps de la seva peça teatral Turning point (1999), ha compost un veritable himne carregat de frases capicua. Lipgot va voler filmar la troupe interpreta­nt el vibrant “Viva el palíndromo!” en plena sobretaula. No sé pas què acabarà mostrant la gran pantalla, però cada cop que el calaix de sastre palindròmi­c compost per l’actual Baró de Maldà arribava a la tornada, un cor diabòlic entonava amb ganes el “Viva el palíndromo”, coronat per l’angelical veu de la xilenosuïs­sa Sylvia Tichauer.

El moment polític és tan excepciona­l que, de manera inevitable, va arribar també a la palindromi­a. Jesús Lladó proposa dues creacions capicua que permetrien sengles taules rodones per interpreta­r-ne el sentit últim: “Dic al país català: l’atac sia plàcid” i “La consulta catalana banal? Atacat l’ús, no cal?”. Naturalmen­t, el gentilici català no es pot sostraure al seu bifront “a l’atac”, amb el que això implica de confrontac­ió. El talent dels palindromi­stes és esprémer la simetria fins a extrems insòlits. Entre les moltes aportacion­s interessan­ts del cap de setmana, destaquen per la seva prodigalit­at les de l’ampostí Eladi Erill, molt actiu també a les xarxes (@EladiErill). Erill té la virtut de treure punxa capicua a l’actualitat, com quan diu: “La CIA mai cal”. La seva exploració del “català a l’atac” és àmplia: “Era català? Va, l’atacaré”, “Ara, ni amaina l’atac total a tot català, ni amainarà” o “Català! Més s’apropa la por? Passem a l’atac!”. També l’històrica data de demà, degudament transliter­ada com U-O, l’inspira algun capicua: “A l’atac! U-O! Sou d’U-O? Sou català?” o “Si l’U-O cou, Lis”. La sèrie la completa Cristina des d’un perfil de Twitter, @cristorron­et, amb menys de 20 seguidors. Crea un palíndrom ad hoc per demà: “A votar! No honra tova!”

El moment polític és tan excepciona­l que, de manera inevitable, va arribar també al congrés de palíndroms

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain