La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘A votar! No honra tova!’
El cap de setmana passat un grup d’estranyes criatures ens vam aplegar a Montfalcó Murallat (les Oluges), una preciosa vila medieval de la Segarra. El Club Palindròmic Internacional hi celebrava el seu Congrés, organitzat pels actuals dirigents Pere Ruiz i Jesús Lladó, en una edició una mica especial per la presència d’un equip de rodatge argentí. El cineasta Tomás Lipgot, predestinat al capicua pel seu vincle amb la patagònica ciutat de Neuquén, dirigeix un llargmetratge documental sobre palíndroms i no es va voler perdre un escenari tan monumental. Els participants veníem de diversos punts de Catalunya, Castella, les Canàries, el País Basc, Suïssa i l’Argentina. Als congressos del CPI s’hi presenten ponències erudites sobre qualsevol aspecte de les frases capicua, se’n descobreixen autors i es debat sobre la naturalesa literària del fenomen. També es presenten les noves creacions de cada palindromista a la manera dels recitals poètics, es proposen representacions gràfiques (aquest cop un munt de palíndroms en diverses llengües penjaven com corbates del petri sostre d’una porxada) i s’hi canta. El gran Alfonso de Vilallonga, palindromista conspicu des dels gloriosos temps de la seva peça teatral Turning point (1999), ha compost un veritable himne carregat de frases capicua. Lipgot va voler filmar la troupe interpretant el vibrant “Viva el palíndromo!” en plena sobretaula. No sé pas què acabarà mostrant la gran pantalla, però cada cop que el calaix de sastre palindròmic compost per l’actual Baró de Maldà arribava a la tornada, un cor diabòlic entonava amb ganes el “Viva el palíndromo”, coronat per l’angelical veu de la xilenosuïssa Sylvia Tichauer.
El moment polític és tan excepcional que, de manera inevitable, va arribar també a la palindromia. Jesús Lladó proposa dues creacions capicua que permetrien sengles taules rodones per interpretar-ne el sentit últim: “Dic al país català: l’atac sia plàcid” i “La consulta catalana banal? Atacat l’ús, no cal?”. Naturalment, el gentilici català no es pot sostraure al seu bifront “a l’atac”, amb el que això implica de confrontació. El talent dels palindromistes és esprémer la simetria fins a extrems insòlits. Entre les moltes aportacions interessants del cap de setmana, destaquen per la seva prodigalitat les de l’ampostí Eladi Erill, molt actiu també a les xarxes (@EladiErill). Erill té la virtut de treure punxa capicua a l’actualitat, com quan diu: “La CIA mai cal”. La seva exploració del “català a l’atac” és àmplia: “Era català? Va, l’atacaré”, “Ara, ni amaina l’atac total a tot català, ni amainarà” o “Català! Més s’apropa la por? Passem a l’atac!”. També l’històrica data de demà, degudament transliterada com U-O, l’inspira algun capicua: “A l’atac! U-O! Sou d’U-O? Sou català?” o “Si l’U-O cou, Lis”. La sèrie la completa Cristina des d’un perfil de Twitter, @cristorronet, amb menys de 20 seguidors. Crea un palíndrom ad hoc per demà: “A votar! No honra tova!”
El moment polític és tan excepcional que, de manera inevitable, va arribar també al congrés de palíndroms