Catalunya com Massachusetts?

ARTUR Mas dóna suport aquests dies amb la seva presència a una delegació de 72 empreses i institucions que participen amb projectes competitius a la BIO Boston International Convention, el certamen biotecnològic més important del món. La Generalitat no podia faltar en aquest certamen. Per la importància objectiva de la convenció i perquè entre els objectius prioritaris de la presidència de Mas hi ha convertir Catalunya en una bioregió de referència internacional, aprofitant les sinergies que permeten la formidable base científica del sector biomèdic català i les indústries farmacèutica i agroalimentària.

Comentant el seu viatge, Artur Mas ha desenvolupat un paral·lelisme interessant entre Catalunya i Massachusetts: “Encara no arribem al nivell de l’estat més dinàmic dels EUA, però podem venir aquí i ensenyar al món el nostre nivell científic, la nostra capacitat innovadora, el nostre esperit emprenedor i també la nostra oferta turística, que és un altre dels èxits de la regió de Boston”. Mas es proposa convertir Catalunya en “el Massachusetts dels Estats Units d’Europa”. És una estratègia de caràcter econòmic i, per tant, assumible des de totes la visions ideològiques. Seguint el camí obert per Andreu Mas-Colell quan era responsable de les universitats de l’últim Govern de Pujol, els estrategs de Mas en assumptes de prospectiva han elaborat un informe titulat El model de clúster biocientífic de Massachusetts, una oportunitat per a Catalunya, del qual ahir aquest diari va publicar algunes dades. No és inversemblant la comparació dels índexs de Massachusetts i Catalunya pel que fa a població, infraestructures, cobertura hospitalària i nivell de vi- da. Però algunes xifres marquen una clara diferència negativa: l’enorme taxa d’atur catalana, l’altíssim PIB de Massachusetts. Encara que la veritable diferència a favor de Massachusetts és el vincle entre universitats de prestigi i inversors privats, que han convertit el famós Massachusetts Institute of Technology o la celebèrrima Universitat de Harvard, entre altres excel·lents institucions, en plataformes de creixement econòmic basat en el coneixement.

L’objectiu estratègic de la Generalitat és aconseguir sumar la inversió privada i companyies de capital risc als importants i excel·lents actius científics de la societat catalana. Catalunya té centres d’educació d’elit, hospitals de prestigi, companyies de tecnologia avançada i de tecnologia sanitària, empreses de biotecnologia i institucions públiques de suport al clúster biocientífic. Aquests actius permeten afirmar que Catalunya treballa perquè el talent sigui la matèria primera de l’economia productiva. Això va fer Massachusetts durant la crisi dels noranta, quan les indústries de tecnologia i electrònica es van mudar a la Costa Oest: va apostar per la innovació a partir del coneixement. El capital privat i els empresaris van donar suport a l’aposta i gràcies a la inversió de capitals en coneixement Massachusetts va reinventar la seva economia.

La inversió de l’Estat espanyol en ensenyament i en infraestructures és minvant, la qual cosa perjudica l’objectiu estratègic català. Però, tot i ser un problema important, el més decisiu és l’absència de suport financer privat i potent d’empreses de capital risc. Sense aquest suport, serà molt difícil aconseguir que l’excel·lència del coneixement biomèdic català pugui desenvolupar una indústria biotecnològica potent.