Amadeu Casas
MÚSIC I GUITARRISTA
El reputat músic i guitarrista Amadeu Casas ha plasmat la seva admiració per l’obra de B.B. King al flamant àlbum The King is gone, que avui estrenarà al Born Centre de Cultura dins del Mas i Mas Festival.
Amadeu Casas és una garantia de sensibilitat, tècnica i intuïció a la guitarra. La seva presència i la seva sonoritat ja són una referència des de fa decennis de l’escena musical, local i nacional, no només en l’àmbit del blues o del jazz, que és on consolida les seves profundes arrels.
Familiar en la història del Mas i Mas Festival, el músic i també vocalista es presenta a l’edició d’aquest any amb un homenatge personal a la figura i l’obra de B.B. King, coincidint amb la publicació aquests dies del seu flamant àlbum The King is gone (Temps Record). En el seu concert d’avui al Born Centre Cultural (20 h) el músic barceloní rellegirà la seva particular selecció del repertori del rei del blues, acompanyat d’una nombrosa i treballada formació instrumental, amb secció de vent inclosa.
Fa un any ja va tocar al mateix festival en honor de B.B. King. De fet, allà va néixer una mica tot això. Em recordo que quan va morir King al mes de maig, vaig pensar que calia fer alguna cosa immediatament, i vaig comentar a Pere Pons –director artístic del festival– el tema; d’allà va sortir el concert que vam fer al Jamboree amb amics i que vam titular The King is gone.
I d’allà? Doncs que aquell concert va anar molt bé, ens va deixar a tots bona boca. A aquella experiència la van seguir altres concerts, i August Tharrats va ser reemplaçat pel pianista que porto en aquest projecte, Gabriel Mastronardi, que és més versàtil i toca més instruments. August és una primera figura i aquest projecte és bàsicament de guitarra i crec que quedava una mica estrany que exercís de sideman. El cas és que els músics que em van acompanyar em van insistir que calia fer alguna cosa més , i encara que jo no tenia intenció especial de fer-ho, al final vam decidir gravar el disc d’homenatge, que es titula igual que aquella vetllada.
No en tenia intenció? No especialment, per raons materials: fer un disc no deixa de ser car, dóna pocs diners i és difícil de rendibilitzar. Però el cas és que com que ja teníem la feina feta i els músics que van participar en el concert no són la típica banda de tribut, ara l’he agafat i l’he portat al meu propi terreny.
Què vol dir això? Per a mi B.B. King és un gran referent, potser el més important. Per això, les melodies dels seus temes sempre les he mantingudes, però alguns aspectes els he vestit una mica més, o els he vestit d’una altra manera. Per exemple, és el meu primer disc en solitari en què he utilitzat una guitarra espanyola; després, hi ha un tema on hem inclòs unes baladetes...
I al disc hi toca la seva filla... Sí, la meva filla Etxart toca la guitarra en cinc temes, però al concert del Born serà en tots. És un estímul afegit de la vetllada.
Quin criteri ha seguit per triar el repertori del disc? La selecció dels temes l’he guiada estrictament pel que m’agrada a mi. No volia fer un grans èxits, però hi ha coses que no poden faltar de cap manera, com Rock me baby o Everyday I hate the blues. N’hi ha de més especials, en canvi, com Guess who, que vaig descobrir en el seu Live in Africa i que és una balada que m’emociona moltíssim.
Li agrada tot B.B. King? les seves incursions en altres estilístiques? M’agrada tot, la veritat. King traspassa les fronteres del blues, és un músic que va més enllà, i a més va tocar amb tothom, va ser molt a prop del pop; de fet algunes cançons del disc són molt poc blues. I a més, tenia una altra cosa, i és que, segons la meva opinió, era també un cantant excepcional, el millor del blues amb Ray Charles.
En vida no pocs li van retreure aquestes incursions a altres músiques. Que un músic de blues tingui mal·leabilitat és una virtut, sense cap dubte; el que feia al final de la seva carrera era admirable. Jo, sincerament, fa temps que he deixat de ser un purista: la música és tan rica i àmplia que no s’ha de rebutjar res.
El va tractar personalment? Vaig ser amb ell en diverses ocasions, i sempre va ser molt afable, respectuós... és fàcil caure en l’adulació amb ell, però sempre es va comportar com una persona absolutament normal.
El seu ensenyament més gran? M’encanta la seva simplicitat: si pots utilitzar una nota no n’utilitzis tres. Ho he intentat portar també a la meva vida. La simplicitat comporta per ella mateixa una gran riquesa.
“M’encanta la simplicitat de King: si pots utilitzar una nota no n’utilitzis tres”
“Que un músic de blues tingui mal·leabilitat és una virtut, sens dubte”