Universitats: els professors es fan grans
Un estudi adverteix de la reducció d’ocupació i la falta de relleu generacional
Les universitats catalanes apaguen focs: els professors es fan grans, no n’entren de joves, es redueixen les plantilles i empitjoren les condicions laborals, amb més contractació externa, més temporalitat, més contractes a temps parcial i menys retribució econòmica. Així retrata la dramàtica situació l’estudi El professorat universitari a Catalunya, confeccionat per l’Observatori del Sistema Universitari, elaborat per Oriol Arcas, Jordi Mir, Vera Sacristán i Paula Veciana. Les conclusions destaquen també la dificultat dels joves per treballar de manera estable a la universitat i la inevitable fuga cap a centres estrangers.
El gruix de la plantilla de professorat docent i d’investigació (PDI) de les universitats catalanes es va desplaçant lentament però inexorablement cap a l’última etapa de la vida laboral i no hi entren joves, que són els que proporcionen més producció i publicació científica. Segons les dades, en deu anys, el percentatge de PDI que tenen menys de 40 anys s’ha reduït 8 punts (del 30 al 22 per cent) mentre que els majors de 50 anys han augmentat del 36% al 46% actual. Els docents i investigadors que tenen entre 30 i 40 anys han disminuït del 25% al 19,5% i els que tenen menys de 30 anys s’han reduït gairebé a la meitat (del 5% al 2,5%).
En algunes universitats les xifres d’envelliment són inquietants. A la Universitat de Barcelona (UB), el 77,5% del personal docent i investigador permanent (2.302 persones) té més de 50 anys, mentre que només un 1,99% és menor de 40 anys, segons dades proporcionades per la mateixa universitat.
Francisco Morente, vicerector personal acadèmic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), afirma que el problema del relleu generacional a les universitats “és molt greu”. Els professors que es van incorporar als anys setanta i vuitanta, quan es van crear moltes facultats a Catalunya, estan arribant a l’edat de jubilació. Els pròxims anys es preveu una gran sortida de professors que hauran fet entre 65 i 70 anys, l’edat obligada de jubilació.
A la UAB, el PDI permanent el desembre del 2015 ascendia a 1.337 professors, dels quals prop de mil tenen més de 50 anys d’edat i no-
POCS JOVES Gairebé la meitat de la plantilla, de difícil creixement, té més de 50 anys
JUBILACIONS PREVISTES
El 77% del PDI permanent de la UB supera els 50 anys, i un 2% no arriba als 40
més 8 en tenen menys de 40. “Caldria injectar recursos en el sistema perquè s’afavorís la contractació de professorat jove. Es tracta de garantir el relleu i revertir els efectes de la crisi”.
En els últims deu anys, la plantilla a les universitats s’ha retallat un 23%, segons l’estudi que mesura aquesta xifra en termes d’efectius equivalents a temps complet (ETC), que indica la dimensió de la plantilla com si tota treballés a temps complet. Aquest descens és a causa de diversos factors. No s’han substituït les places de les jubilacions perquè durant uns anys el Ministeri d’Educació va fixar la taxa de reposició en el 10%. Tot i això, les places que surten a concurs solen guanyar-les interins. “Per tant –indica Morente–, no s’hi guanyen llocs de treball, sinó que es mantenen”. La Generalitat va permetre obrir una via laboral, no funcionarial, però limitant-la al 50% de la reposició, insuficient a parer dels vicerectors consultats.
En el descens de plantilla també hi influeix la reducció dràstica de contractes predoctorals i postdoctorals dels joves investigadors que aspiren a consolidar la seva carrera com a docents a la universitat. I la no renovació de més de 500 professors associats l’any 2010, segons Vera Sacristán, autora de l’informe i professora de Matemàtiques de la
UPC. El Govern espanyol va permetre el 2015 reposar el 50% de les jubilacions registrades el 2014. La taxa de reposició d’aquest any ja és del 100% sobre les jubilacions i personal en excedència.
“Les limitacions legals i econòmiques dificulten un relleu general que és urgent”, manifesta Miquel Soriano, vicerector de personal acadèmic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). “Ara anem apagant focs. Les noves places es col·loquen en departaments que van malament, però els que van bé també envelleixen. I per llei no podem créixer en professors associats, cosa que ens portarà a considerar en els campus la conti-
nuïtat d’algunes titulacions amb pocs alumnes”, conclou.
El 2014 els efectius estables (funcionaris o contractats permanents) ascendien al 49%, cosa que contravé l’última modificació de la LOU (llei orgànica d’Universitats), que estableix un mínim al personal docent estable, situant-lo en el 60% del total. Ara, per tant, se situa 11 punts per sota de la llei. “El professor associat, la majoria amb contractes temporals, té una funció clara perquè aporta la seva experiència professional als alumnes, però si es converteix en una manera d’abaratir les plantilles es perverteix el sistema”, explica el vicerector Soriano.
L’informe indica la forta reducció del funcionariat, que cau del 52% del total de PDI al 37% des del 2004 al 2014. “El fet que l’estabilització de plantilles segueixi la via laboral i no funcionarial té un cost respecte a la taxa de reposició en la promoció del PDI del funcionari”, apunta Soriano. Si la plantilla continua baixant caldrà considerar, segons indiquen a les universitats, l’augment de ràtio de les classes teòriques i la possibilitat que els doctorats assisteixin els professors a les classes.
La UPC té 85 persones menors de 40 anys sobre una plantilla de professors i investigadors permanents de 1.596. El gruix se situa per sobre dels 50 anys (1.050 persones). En canvi, la UPF, com correspon a una universitat jove, mostra signes de més joventut. L’any 2014 els dos milers docents i investigadors tenien una edat mitjana de 41,8 anys. Gairebé el 60% del personal té l’edat desitjable, entre 30 i 50 anys, mentre que un 20% tenen menys de 30.
Finalment, en termes reals, l’evolució de les retribucions ha anat a la baixa. El 2015 els catedràtics van cobrar un 83% del que el 1991 es va fixar com a assignació justa.